Sinopsi

Miguelito Dávila (Alberto Amarilla) és un jove d'esperit inquiet que una malaltia renal l'ha dut a passar una temporada a l'hospital. Allà ha conegut un home culte que li ha obert la possibilitat d'imaginar una vida millor a través de la poesia, de l'aventura interior. Miguelito pensa que un dia podrà deixar la seva feina en una petita ferreteria i ser poeta. L'estiu en què transcorre la nostra història, troba Luli (María Ruiz), la seva musa, i comença un idil·li amb ella. Serà el mateix estiu que, al costat dels seus amics –un grup tancat format per Babirusa (Raúl Arévalo), Paco Frontó (Félix Gómez) i Moratalla (Mario Casas)–, emprengui una marxa que resultarà crucial en les seves vides. Miguelito coneixerà també una professora (Victoria Abril) amb qui iniciarà una relació paral·lela, al mateix temps que Luli és assetjada per Cardona (Antonio Garrido), un home seductor i més gran que ella. Algú que, de manera aparentment desinteressada, li promet ajuda en els seus estudis de ball, en la seva possibilitat de fugir de la realitat grisa que l'envolta. Quan Cardona descobreixi que Miguelito és infidel a Luli, veurà obert un camí per aproximar-se a ella, el mateix camí que acabarà allunyant Miguelito del seu somni.

Crítica

El camino de los ingleses és la segona pel·lícula darrere de les càmeres del nostre actor més mediàtic gràcies a la seva gran presència a Hollywood, Antonio Banderes, que també la produeix. El film és l'adaptació de la novel·la homònima d'Antonio Soler, amb la qual va guanyar el Premi Nadal l'any 2004. El film ens transporta a un estiu a Màlaga, on coneixem Miguelito i els seus amics, que passen per una de les etapes més complicades de la vida: la transició a l'adultesa i la desesperació per viure-ho tot de pressa. Amb un repartiment majoritàriament juvenil format per Alberto Groga, Raúl Arévalo, Mario Casas, María Ruiz i Fran Perea, acompanyats per Juan Diego i Victoria Abril, el film podria definir-se dintre del gènere de "cinema europeu". El camino de los ingleses és una producció sentida i personal, que ens transporta als pensaments, pors i anhels del mateix Banderes en l'època de la seva joventut. Un film intimista que sabrà guanyar-se el cor dels amants de cinema d'autor. Banderes no debuta en la direcció, però sí en acostar-se al públic amb el seu poder de seducció, encara que en aquesta ocasió ho faci darrere de les càmeres.
yahoo.es