SINOPSI

En els seus somnis, Jean-Marc (Marc Labrèche) és un cavaller amb una brillant armadura, una estrella de l'escenari i de la pantalla, i un novel·lista d'èxit que té les dones rendides als seus peus. En la realitat, és un ningú, un pixatinters, un marit insignificant, un pare fracassat que fuma d'amagat. Però Jean-Marc aconsegueix resistir sense caure en la temptació del seu món de somnis i decideix donar-se una altra oportunitat en el món real. 

CRÍTICA 

Els films d’Arcand són una mena d’estira-i-arronsa entre el somriure o la riallada i el gest greu, seriós, amarg. Tenen, per moments, aquell gust de provocació que els fa entranyables per a uns o irritants per a d’altres. El que està clar és que són instruments útils per plantejar-se algunes de les coses que passen al nostre voltant: la prova és l’Oscar aconseguit per Las invasiones bárbaras (2003), a més de diversos premis a Canes i d’altres nominacions. No és, doncs, un cinema que deixa indiferent, i la indústria el compensa perquè té el to just per molestar dins d’un ordre. Concita el vistiplau d’un públic que vol que les pel·lícules els ‘diguin’ coses i d’una indústria que cerca directors crítics que agradin al públic. I la veritat és que se’n surt prou bé una altra vegada: és una enginyosa reflexió al voltant d’un concepte molt concret. Desintegració és la paraula: d’uns valors que l’estat és incapaç de sostenir, d’unes identitats que s’esmicolen de forma evident, i d’unes expectatives que mai es fan realitat. Divertida elucubració sobre la nostra societat, el film es deixa veure prou bé i permet a l’espectador establir unes bones dosis de reflexió sense deixar de somriure irònicament.  

Xavier Sáez_timeout Barcelona 

CRÍTICA

El canadenc Denys Arcand va sorprendre els espectadors amb aquelles dues pel·lícules generacionals i moderadament escèptiques que van ser El declive del imperio americano i la seva seqüela recent Las invasiones bárbaras. Després de l'èxit d'aquest darrer film es va voler retirar a un segon terme i fugir de promocions i entrevistes esgotadores. Així diu que va néixer aquest film i el seu protagonista, un home que somnia precisament en tot allò de què Denys Arcand fugia.

 
 
Jean-Marc (Marc Labrèche) és un home amb una vida corrent que somnia ser un tipus d'èxit. Ells es veu com un brillant cavaller, un escriptor que triomfa amb les dones, un actor que enlluerna a la pantalla i als escenaris de tot el món... però la seva realitat està molt lluny de tot això. En realitat és un tipus d'allò més normal, un pare nefast i un amant a oblidar. Amb tot i això decideix donar-se una nova oportunitat en la seva vida real.

 
Fidel als seus guions, Denys Arcand presenta una realitat quotidiana i punyent en aquest film, dibuixant-nos la rialla alhora que ens mostra el seu relleu. Una comèdia negra molt crítica amb la societat moderna que ens ha tocat viure i amb el seu model d'èxit, que no para d'omplir-nos de frustracions quotidianes. 

Jose Soler_lamalla.net