SINOPSI

La vida de Mary Haines és aparentment perfecta: una preciosa casa a Connecticut, una meravellosa filla de 12 anys, un marit amb èxit a Wall Street, una feina com a dissenyadora a la companyia de moda del seu pare. Però Mary no només aparenta tenir-ho tot, sinó que a més ho fa tot: ja sigui arreglar el jardí, seguir els passos de la seva mare com a membre d'una comunitat de dones de Central Park o ocupar-se personalment d'un dinar benèfic, malgrat comptar amb l'ajuda de la seva devota majordona Maggie, i la mainadera, Uta. Una de les coses amb les quals Mary sempre podrà comptar és amb la companyia de les seves amigues, com la de la seva millor amiga, l’estilosa Sylvia Fowler, una dona impecablement chic i amb enginy que gaudeix de la seva solteria a la seva nova feina d'editora de la revista femenina d'èxit Cachet. El grup d'amigues es completa amb Edie Cohen, una excèntrica mare, i l'escriptora Alex Fisher, una glamurosa lesbiana que té el do de dir sempre la darrera paraula. Però tot està a punt de canviar per a aquestes velles amigues. Els problemes comencen quan Sylvia, al saló de bellesa, s'assabenta que una de les dependentes de la secció de perfumeria anomenada Crystal Allen està tenint una aventura amb un home de negocis d'èxit: Stephen Haines, marit de la seva amiga Mary.

labutaca.net

NOTES DE PRODUCCIÓ

El 1994, Diane English, la creadora, escriptora i productora de la comèdia d'èxit Murphy Brown, va llegir un article a Variety que parlava d'una possible nova versió de Mujeres, la comèdia clàssica que George Cukor va dirigir per a l’MGM el 1939. La pel·lícula, que estava basada en l'èxit teatral de 1936 de Clare Booth Luce, explicava la història d'una dona enganyada de l'alta societat i el seu cercle d'amigues. Comptava amb un repartiment exclusivament femení encapçalat per Norma Shearer, Joan Crawford, Rosalind Russell, Paulette Goddard i Joan Fontaine. L'article va despertar el seu interès i la va fer reflexionar. “Em vaig recordar de la pel·lícula i de com era de fantàstic veure totes aquelles grans actrius reunides en la pantalla. I de com era de curiós que no hi hagués ni un sol home a la vista”, comenta English. “Però també recordo que la pel·lícula tenia idees molt passades de moda que calia actualitzar.” La pel·lícula i l'obra de teatre eren en gran manera productes de la seva època, quan el que principalment s'esperava de les dones era que es casessin. Més específicament, les obres originals se centraven en un ambient concret: el de l'alta societat de Manhattan, que Luce satiritzava en les seves columnes de la revista Vanity Fair. Luce, que el 1935 havia contret matrimoni amb el poderós publicista de la revista Time, Henry Luce, va fer el seu agost amb el lot indolent de The Women, la seva segona obra de teatre. El guió que Anita Loos (de la novel·la Gentlemen Prefer Blondes) i Jane Murfin van escriure per a la pel·lícula va conservar la perspectiva mordaç de Luce. “L'obra de teatre i la pel·lícula originals eren una crítica enverinada de les superficials dones de l'alta societat, que eren capaces d'apunyalar-se per l'esquena per un home”, diu English. “Era mordaç, tenia un ritme increïblement ràpid i un enginy veritablement agut. Jo havia de trobar la manera de desplaçar el centre d'atenció. Volia homenatjar les dones, però conservar el segell distintiu de l'original i la seva agudesa càustica.”

La seva estratègia va ser conservar la història subjacent sobre Mary Haines, una dona feliçment casada que descobreix que el seu marit li és infidel amb una dependenta anomenada Crystal Allen. Però va ampliar l'espectre de les dones que componen el cercle d'amigues i familiars de Mary creant personatges de diferents extraccions socials, generacions, professions, estats civils i orientació sexual. La mateixa Mary és una dona evidentment contemporània; intel·ligent i molt complerta però massa ocupada en la seva carrera de disseny a temps parcial, un destacat paper en esdeveniments benèfics i la seva forta tendència a voler complaure tot el món. Edith Potter, la mare de sis fills que diu que detesta les xafarderies, es converteix en Edie Cohen, una devota mare de quatre fills amb inclinacions artístiques. L'única soltera de la pel·lícula original, la sarcàstica lletjota, l'escriptora Nancy Blake, es converteix en Alex Fisher, una famosa escriptora d'assajos humorístics, lesbiana, sexy i lligona.

Potser el canvi més important introduït per English és la reinvenció del personatge de Sylvia Fowler, la millor amiga de Mary Haines. Segons la va interpretar Rosalind Russell en la pel·lícula de Cukor, Sylvia era una dona casada de l'alta societat, mordaç i aficionada a propagar xafarderies. English va transformar Sylvia en Sylvia Fowler, una destacada editora d'una revista, feliçment soltera, i amiga de l'ànima de Mary des de la universitat. En l'original, Sylvia no deixa de tirar llenya al foc en els problemes de Mary; en la versió d'English, Sylvia traeix la intimitat de Mary en un pacte faustià que fa de mala gana i del qual es penedeix totalment [...].

labutaca.net