LA
REINA VICTORIA
|
|
SINOPSI
Lluny de la imatge severa i madura que el cinema tot sovint
ha transmès de la llegendària monarca britànica,
la pel·lícula de Vallée (C.R.A.Z.Y)
evoca una Victòria jove, encara innocent i, per sobre
de tot, bojament enamorada de l’aristòcrata Albert
de Bèlgica.
|
CRÍTICA
Jean-Marc Vallée aposta pel glamour de la cort victoriana,
per les seves vanitats palatines i per la idealització de
la dignitat règia. La seva pel·lícula biogràfica,
que aborda només els primers anys en el tron de la llegendària
reina, és d’aquelles que llegeixen la història
en clau romàntica. Lluny d'endinsar-se en el vesper politicodiplomàtic
de l'agitada cort britànica del període, Vallée
dirigeix la seva mirada al quadre amorós, a la panoràmica
sentimental d'una reina novel·lesca enamoradíssima
d'un altre novel·lesc aristòcrata d'altíssim
bressol, com és Albert de Bèlgica.
La Reina Victoria delimita la mirada al pla emocional, una mica caramel·litzat,
dels dos enamorats com si es tractés de la crònica efervescent
i frívola d'una revista del cor qualsevol. En aquest sentit la pel·lícula
està més a prop de la franquícia Sisi, amb excessos
de cursileria a sobre, que d'un biopic contemporani en voga, sensible
a les llums i a les ombres del personatge. La de Vallée és una
biografia tirant a beatífica, estèticament exuberant, però una
mica ingènua amb les altíssimes dignitats i responsabilitats
del poder d'una reina emperadriu amb el món a les seves mans. El personatge és
un bombó, per això no podem deixar de lamentar la superficialitat
artesanalment impecable de l'acostament. Vallée es queda a la porta,
absort en els ornaments i en el luxe de les motllures i els tapissos desaprofitant
una oportunitat única de disseccionar la grandeur d'uns avatars
històrics addictius.
Al final la seva pel·lícula està més en el bàndol
del drama romàntic que en el d'un fresc històric que es vesteixi
pels peus. Assumit que sobra vernís per a tan poca superfície, és
fàcil deixar-se anar, caure a les xarxes de la sumptuositat escènica
de l'invent, del sentimentalisme idíl·lic a la cúspide del glamour i
dels apunts politicohistòrics del context, descuidat en un desfavoridor
segon pla.
Emily Blunt és una excel·lent reina Victòria. A les ordres
de Vallée, i amb l'auxili de secundaris de luxe com Paul Bettany, Mark
Strong o Miranda Richardson, la jove actriu britànica treu el que té de
millor de si mateixa i signa la primera gran prestació del seu puixant
currículum. Més indicada per als qui fullegen la revista Hola a
la recerca de florides panoràmiques de la reialesa europea i de les seves
irrellevants i fotogèniques foteses sentimentals que per als amants del
cinema històric de veritat de la bona, La Reina Victoria és,
amb tot, una producció impecable amb espurnes aprofitables i disperses
de bon cinema palatí. Menys és res.
20 Minutos
|
|