CRÍTICA
"Ian estava molt interessat a explotar el costat malaltís
dels cervells de les persones." Així s'expressava Bernard
Albrecht, guitarrista de Joy Division i amic del malaguanyat cantant
i compositor Ian Curtis.
Sobre la seva desventurada i curta existència, el director
novell holandès Anton Corbijn ha gestat l'excel·lent biopicControl,
que no s'ha cansat d'aconseguir premis internacionals: el Bafta de
l'Acadèmia Britànica de Cinema al millor guió;
els London Critics Circle Film Awards a millor pel·lícula,
millor director novell i millor actor novell; els Empire Awards a
millor actor novell i millor banda sonora; els British Independent
Film Awards a millor film independent britànic, millor director,
millor actor novell, millor actor de repartiment i el Douglas Hickox
al director, i el Càmera d'Or del Festival de Cannes. Una
allau de guardons oficials i independents per a un film del qual
la revista Rolling Stone ha dit que és "una
pel·lícula que no es veu, se sent".
Rodada en un hipnòtic blanc i negre, Corbijn -de la mateixa
generació que els Joy Division, els quals va conèixer-
ho justifica per la mateixa estètica i dinàmica del
grup: "Els meus records de Joy Division són en blanc
i negre. L'arxiu visual que hi ha del grup és en blanc i negre
en un 99 per cent. Les revistes musicals de finals dels setanta i
començament dels noranta s'imprimien en blanc i negre i només
les bandes que tenien gran èxit disposaven de fotografies
en color. Les cobertes dels seus discos també eren en blanc
i negre i els tons de la seva roba eren grisencs."
Fotògraf de prestigi i autor d'infinitat de portades d'estrelles
del pop i de videoclips, Anton Corbijn aconsegueix una intensitat
que recorda la buidor existencial i la imaginació de les fotografies
de mestres com Cartier-Bresson. L'aire metafísic de la història,
les referències poètiques d'Ian i els mateixos versos
de les cançons ens duen a l'abisme, al rerefons funerari on
es va precipitar el preclar compositor britànic. Resulta curiós
que la primera pel·lícula de Corbijn sigui sobre un
personatge que va tractar personalment. De fet, algunes de les seves
fotos van ser utilitzades per a les estilitzades cobertes dels discos
de la banda [...]
David Castillo, diari
AVUI