SINOPSI

Esmeralda és una adolescent amb una estranya obsessió: col·leccionar objectes perduts, oblidats o llençats per gent que no coneix i guardar-los en una capsa sota el llit. Aquesta és la història de tres dels objectes de la capsa i de la gent que hi ha darrere d'ells, tots d'alguna manera incapaços de connectar-se amb qui més estimen. És també la història de la capsa mateixa i de com Esmeralda aprèn a obrir-la, a sentir i a atresorar el més valuós de tot: les relacions humanes.

CRÍTICA

Carmelo Gómez encapçala un puzle de vides creuades

Carmelo Gómez ha participat en més de 40 pel·lícules. No en totes ha tingut la sensació d’estar rodant una cinta especial. Això només ho va sentir a Días contados (Imanol Uribe, 1994) i El perro del hortelano (Pilar Miró, 1996). Fins ara, perquè l’actor acaba d’afegir un altre film al seu llistat d’honor: Cosas insignificantes, l’opera prima de la mexicana Andrea Martínez Crowther, que ve avalada per Guillermo del Toro.

Cosas insignificantes –rodada a Mèxic– és un puzle de vides creuades, subgènere que va institucionalitzar el nord-americà Robert Altman. Amb un to extremadament pausat, el film explica com una adolescent guarda en una capsa absurds objectes que troba pel carrer. La seva vida es creua amb la d’un metge (Carmelo Gómez) que guarda un secret personal del qual intenta protegir la seva nòvia (Lucía Jiménez). També apareix una dona (Bárbara Mori) que haurà d’aprendre a estimar el seu fill per convertir-se en persona.

«Cada dia ens creuem amb gent al carrer, gent que viu els seus propis drames encara que nosaltres no ho sapiguem», va afirmar la directora a Madrid. I va afegir que, a més de tots els actors, la ciutat de Mèxic és un altre protagonista de la pel·lícula: «Representa el significat del film. Hi ha molta violència i és angoixant, però també té a prop volcans preciosos i impressionants. La vida és gris, però hi ha moments de llum.»

Objectes en una capsa

Gómez sol queixar-se (en to de broma) que tots els papers que fa són personatges amb un conflicte intern. A Cosas insignificantes no aconsegueix alliberar-se d’aquesta particular llosa, però amb un afegit positiu. «En altres pel·lícules el meu conflicte no genera acció. En aquesta, sí. El meu personatge mira de resoldre el seu problema», va destacar amb eufòria. L’actor va confessar que és dels que guarden objectes suposadament insignificants en una capsa. Ha patit dos robatoris a casa seva i no li han pres mai aquesta capsa, amb un valor «incalculable». La seva companya de repartiment, la uruguaiana Bárbara Mori, va afegir que ella també té coses en un recipient de cartró. En el seu cas, cartes de vells amors. Olga Pereda, el Periódico.cat