Els cavallers blancs: les millors intencions?

El belga Joachim Lafosse reviu un escandalós fet real amb un vibrant film construït a la frontera entre el documental, la pel·lícula d'aventures i la denúncia social


Quan un espectador es manté en tensió durant dues hores, preguntant per on discorreran els esdeveniments projectats en una pantalla, el director es pot felicitar. Potser molts francesos recorden vivament l'escàndol que es narra a Los caballeros blancos, el sisè llargmetratge de Joachim Lafosse -a la secció oficial del 63è Festival de Sant Sebastià després d'haver competit en la secció Platform del 40è Festival de Toronto-, però no és així en el cas de qui signa aquestes línies, amb la qual cosa el desenvolupament i desenllaç de la pel·lícula l’enxampa completament in fraganti. I la sorpresa i l'estupor, per tant, són més grans.

El llest de Lafosse, expert a ficar el dit a la nafra d'aquesta societat civilitzada nostra que es creu tan modèlica (només cal repassar dues joies seves com Propiedad privada i Perder la razón, se'n va anar al Marroc per rodar Los caballeros blancos, que transcorre al Txad: hi viatgen els membres d'una ONG amb el propòsit d’endur-se a França orfes de guerra menors de cinc anys, ja que 300 futuribles pares gals han pagat 2.500 € per adoptar un d'aquests petits. Sembla que les bones intencions mouen aquests talibans de la bondat que, armats amb un discurs i una fe infal·libles, faran tot el possible per aconseguir el seu objectiu, encara que, mentre les dificultats internes i externes es multipliquen, hagin de trepitjar en el seu camí els codis ètics més bàsics.

De nou la moralitat (i els seus límits) és esmicolada pel bisturí de Lafosse. Però ho fa amb tanta intel·ligència, subtilesa i ritme en el seu plantejament que el que a priori sembla un film de temàtica social, acaba convertint-se en un d'aventures, amb la versemblança d'un documental però la força empàtica d'una ficció dramàtica. Els personatges són tan reals, les seves topades tan reconeixibles i els seus diàlegs tan creïbles que ens sembla ser allà amb ells, en un convuls Txad, compartint un ideal enverinat de ceguesa.

Perquè, com assenyala entre línies el cineasta belga, de vegades a sota de les millors intencions (el polèmic dret d'ingerència) s'agotzonen el narcisisme, l'egoisme i la dictadura de l'emoció: amb quina lleugeresa decidim què és el millor per a un altre?, per què no preguntem als altres abans d'actuar sobre les seves vides?, tot s'hi val a l'hora de salvar el món? El costat fosc del superman solidari i les ONG surten a col·lació en una de les pel·lícules més vibrants, necessàries, incòmodes, contundents i emocionants de la secció oficial a concurs de Sant Sebastià 2015, que mereixeria estar en el palmarès per la seva intel·ligent escriptura, el seu valent tractament i la seva subtil i entretinguda manera de plantejar qüestions, reflexions i conflictes que semblaven intocables... fins que va arribar Lafosse.

Los caballeros blancos és un coproducció francobelga (Versus Production i Les Films du Worso) escrita per Bulle Decarpentries, Thomas Van Zuylen i el mateix Lafosse, protagonitzada per uns magnífics Vincent Lindon, Louise Bourgoin, Reda Kateb i Valérie Donzelli. De les seves vendes s'ocupa la parisenca Indie Sales.