LA MADURA MATERNITAT

El film exposa reflexions del masclisme, la soledat i l’ocàs físic d’homes i dones

A una biòloga prejubilada de 60 anys el seu cap li etziba el dia que marxa: "Te’n vas de l'empresa després de 30 anys aquí i no has fet ni una amistat?" A això la dona respon: "Però això què és, Facebook?" La bretxa generacional, laboral, social i moral és tan evident en tot just un diàleg que dóna per a una pel·lícula. I aquí s'acosta l'alemanya Mi vida a los sesenta, comèdia en la línia (una mica pesada ja) d'identificació i estereotip que domina el cinema comercial europeu, però que, tot i amb els seus desajustos i desvaris, que són bastants, conté una saludable reivindicació de la dona madura que en un determinat moment de la seva vida busca noves sorpreses, entre elles la maternitat a (des) temps.

D'estructura clàssica (o convencional), amb cançons pop (de bon gust) en les transicions entre seqüències, i una posada en escena amb notables detalls (la recerca de la simetria en l'enquadrament, la fugida del pla-contraplà amb escorç), Mi vida a los sesenta abusa de l’estès recurs a la casualitat, i com més boja es posa amb l'humor físic, pitjor resulta. No obstant això, quan es calma i, entre la dubtosa jocositat de les seves relacions sentimentals a dues bandes, exposa serioses reflexions sobre el masclisme, la solitud i l'ocàs físic d'homes i dones, la visió que es té, lamentablement distant, entre bona part de la societat de cada un d'ells, la pel·lícula s'eleva. Potser no sigui gaire en una producció l'objectiu principal de la qual és el riure, però almenys t'ajuda a arribar fins al final.