CRÍTICA

Bayona tanca la seva trilogia sobre la mort i la maternitat sense estar-se de res

[...] Quatre anys després d'arrasar en la presentació mundial de Lo imposible, Juan Antonio Bayona torna al Festival de Toronto amb la seva última pel·lícula espanyola abans de fer el salt definitiu a Hollywood amb l'esperada continuació de Jurassic World. Eren moltes les expectatives que hi havia sobre l'adaptació al cinema de l'emotiva novel·la de Patrick Ness, però Un monstruo viene a verme s'ha convertit en una de les primeres sensacions del festival després de les entusiastes reaccions de la crítica en la seva primera projecció al Scotiabank Theatre. L'espectacular aspecte visual de la proposta i, sobretot, l'emoció absoluta que inunda l'espectador són els culpables de l'èxit.

Amb Un monstruo viene a verme Bayona tanca la més que notable trilogia sobre la maternitat i la mort que van iniciar El orfanato i Lo impossble. Potser Bayona no és un autor en ús -mai escriu els guions dels seus projectes-, però amb només tres pel·lícules en la seva filmografia ja s'ha consagrat com un mestre del cinema de gènere. Pocs directors són capaços d’enfrontar-se a una cinta de terror, una de catàstrofes i un drama fantàstic i sortir impunes del desafiament. Sempre al servei de les històries que explica, el català s'ha convertit en un sensacional narrador d'imatges que en la seva última pel·lícula commociona el públic amb la història d'un nen que és incapaç de bregar amb la greu malaltia de la seva mare. La proposta ho aconsegueix en els seus dos equilibrats fronts: la complicada relació del jove Conor amb el monstre i les conseqüències personals que té "la veritat" que el nen s'amaga a si mateix i a tot el que l'envolta (unes estupendes Sigourney Weaver i Felicity Jones que aprofiten cada escena que tenen).

Des de l'aclaparadora banda sonora de Fernando Velázquez fins als espectaculars efectes visuals i el preciosista disseny gòtic de producció, tot juga a favor d'obra d'una pel·lícula que abraça l'emoció sense avergonyir-se’n. Aquest és un dels nombrosos punts en comú que Bayona té amb Steven Spielberg, un altre director que buscava convertir cadascuna de les seves pel·lícules en un esdeveniment sense haver de renunciar per això a oferir-li una experiència que l'espectador recordi un cop surt del cinema. Un monstruo viene a verme definitivament ho aconsegueix.