CRÍTICA

Luis Tosar: "La història de '1898: Los últimos de Filipinas' té molt del caràcter espanyol"

Setanta anys des de l'estrena de l'única pel·lícula sobre el setge de Baler, Espanya torna la mirada cinematogràfica a aquells espanyols que van resistir el setge filipí després de la pèrdua de l'última colònia el 1898. Amb ànim de difondre al gran públic la dramàtica gesta del destacament espanyol a Filipines, comença el rodatge de 1898: Los últimos de Filipinas, dirigida per Salvador Calvo i protagonitzada per la primera divisió del cinema espanyol. Luis Tosar, Javier Gutiérrez, Karra Elejalde, Eduard Fernández i Carlos Hipólito s'han embarcat en aquest ambiciós projecte cinematogràfic d'aventures, de misèries i de resistència que, en paraules de Tosar, pretén aportar "llum" a la memòria d'una bona part del públic espanyol que ha oblidat l'Espanya on mai es ponia el sol.

Van ser 337 dies entre 1898 i 1899 atrapats en els murs de l'església del poble de Baler. Espanya ja havia cedit Filipines als Estats Units i la guerra havia acabat per a tothom, excepte per a un destacament espanyol que va resistir fins a l'extenuació allunyat de casa. La mort, la malaltia i el descens als inferns d'aquells inoblidables espanyols que van sobreviure i van morir pel seu país després de la desaparició de l'últim reducte de l'imperi espanyol amb prou feines s'ha tocat en el cinema des de la primera i única adaptació de 1945, Los últimos de Filipinas d'Antonio Román.

Setanta anys més tard, 1898. Los últimos de Filipinas comença a caminar amb un pressupost de superproducció de 6 milions d'euros, nou setmanes d'intens rodatge entre Guinea Equatorial, Tenerife i Gran Canària i una visió que, segons el seu director, pretén ser "el més realista possible". "Serà una pel·lícula molt complexa de rodar, no només per la quantitat d'extres sinó per explicar un fet històric al qual hem volgut ser el més fidels possible", comenta Salvador Calvo en roda de premsa abans de viatjar a Guinea, on començarà a rodar els ambiciosos exteriors de la pel·lícula. "Hem comptat amb dos assessors per cenyir-nos al rigor històric, però també hi ha diversos personatges dramatitzats per narrar la desil·lusió de la guerra", continua.

Grans plans de les platges i les selves guineanes per decorar els exteriors d'una pel·lícula "molt oberta", però també reconstruccions fidels de l'església i el poble de Baler a les Illes Canàries i, fins i tot, la utilització d'un vaixell de principis de segle. Tot això forma part d'una pel·lícula realista que a poc a poc es personifica en uns personatges complexos, encapçalats pel capità d'Infanteria Enrique de las Morenas y Fossi, el segon tinent Juan Alfonso Zayas o Saturnino Martín Cerezo, encarnat per Luis Tosar. "És una història de resistència que té molt a veure amb el caràcter espanyol", comenta l'intèrpret. "Salvador Calvo és un director molt visceral i crec que serà un rodatge molt divertit", avança.

"Intentaré que no em piqui una bestiola ni em mossegui un cocodril", fa broma entre rialles l'actor Karra Elejalde, que posant-se seriós explica que a la pel·lícula interpreta fra Cándido, un frare franciscà que observa com el destacament es consumia progressivament, "orfe de pàtria". Al seu costat, Carlos Hipólito i Eduard Fernández assenteixen. "La pel·lícula traurà la humanitat de cadascú en aquest tancament", comenta Fernández. Ell serà el capità Enrique, "dels que volen tornar a casa".

1898. Los últimos de Filipinas "fuig de l'etiqueta del remake i, perquè quedi constància, desplegarà tota la seva maquinària en un rodatge intens perquè quedi una cinta mai imaginada abans. "Una pel·lícula necessària", conclou l'actor Javier Gutiérrez.