AMOR Y AMISTAD

Títol original: Love and Friendship Direcció i guió: Whit Stillman (novel·la: Jane Austen) País: Irlanda Durada: 93 min Any: 2016 Gènere: Comèdia, drama, romanç Interpretació: Kate Beckinsale, Chloë Sevigny, Xavier Samuel, Stephen Fry, Emma Greenwell, James Fleet, Jemma Redgrave, Jenn Murray, Tom Bennett, Morfydd Clark, Lochlann O'Mearáin, Kelly Campbell, Justin Edwards, Conor MacNeill, Ross Mac Mahon Fotografia: Richard Van Oosterhout Música: Mark Suozzo Distribuïdora: Avalon Distribución Estrena a Espanya: 18/11/2016

Apta per a tots els públics

Doblada en castellà i versió original subtitulada en castellà

SINOPSI

Any 1790. La jove vídua Lady Susan Vernon va a la hisenda de la seva família política, amb la intenció de fer callar els rumors sobre la seva vida personal i els seus flirtejos en l'elit social. Mentre viu allà, decideix buscar-se un marit per a ella i per a la seva filla Frederica, tot i que la jove és reticent al matrimoni.

Adaptació del relat curt de Jane Austen, Lady Susan.

(Filmaffinity.com)
CRÍTICA

Lady Austen

El primer dubte que sorgeix -o hauria- davant el plantejament d'adaptar un text de Jane Austen al format cinematogràfic és: tocar o no tocar? L'artista enfrontat a l'ombra de l'escriptora es troba davant el dilema conjuntural de decidir entre: traslladar el text de manera literal i sense interpretacions personals -potser l'opció més conservadora i més exposada a voraces comparacions amb el material original-; adaptar-lo a un nou context mantenint el missatge, o elaborar una complexa reescriptura de la font primigènia, cosa que comportaria el risc d'alterar el sentit de l'obra i anul·lar l'àcid humor sarcàstic que Austen conferia als seus protagonistes. Ens trobem llavors amb la nova pel·lícula de Whit Stillman i veiem clarament, ja des de la mateixa concepció de la seva existència, que aquest ha optat per l'última de les tres opcions i, molt possiblement, amb l'enfocament adequat. [...]

Lady Susan és un personatge d'una rellevància tan vasta com puguin ser -en un nivell mediàtic molt menys important, s'entén- Lady Macbeth o Madame Bovary. Són figures de l'herència cultural feminista la representació de la qual en la ficció ha servit per forjar moltes personalitats i codis de conducta emancipadors ja que, tot i que algunes de les seves accions responen a una personalitat freda i manipuladora, la seva imatge representa la dona lliure de lligams, que busca felicitat i comoditat encara que per a això hagi de passar per sobre d'un grapat d'homes. No oblidem que aquests actes d'impassible mesquinesa responen majoritàriament a metàfores sobre accions quotidianes i laborals sense el component de crueltat amb què es mostren. [...]

La pel·lícula comença deixant clar alguns d'aquests elements postmoderns dels quals el director farà ús al llarg de tot el metratge. Una presentació emfàtica i dinàmica dels personatges, acompanyada d'una música suggestiva amb el propòsit d'accentuar els inusuals títols identificatius de cada personatge, juga a dramatitzar, fins al punt de la sàtira, els esquemes clàssics del cinema d'època, com Austen satiritzava els convencionalismes de la literatura romàntica. [...] La relació entre mare i filla és un altre dels grans encerts de la cinta, que d'una banda mostra la fredor temperamental de la mare, que ofereix les seves úniques proves d'afecte en forma d'un parell de lliçons sobre com manipular els homes, i de l’altra la filla, acusada amb una tremenda falta d'afecte, i la qual, encara massa ingènua, no té ni el caràcter ni prou valor per plantar cara a la seva distant mare.

El constant repte d'astúcia entre Reginald i Susan és l'atractiu principal de l'apartat humorístic de la pel·lícula.[...] El director surt victoriós de la difícil tasca de manipular un text complicat, jugant amb els significats i la ironia per tractar d'integrar la història en un context molt menys repressiu que l'original, fent els pertinents ajustos de guió, però sense sucumbir a la infidelitat autoral que suposaria arrabassar la picardia feminista del missatge. Austen segueix present en la ploma de Stillman, que també s'encarrega d'adaptar el llibret, i apareix cada vegada que la diegesi sintàctica de la narració s'entrellaça amb la mimesi de les interpretacions i la fotografia. El narrador omniscient deixa pas a un fotògraf condescendent que ens ofereix descripcions precises de personatges, espais i fins i tot estats d'ànim tan pertinents que no queda cap dubte de la seva admiració per l'escriptora i per la seva forma de mostrar la societat com una successió d'hipòcrites redimits. Per això podem apreciar cert aire de malenconiosa misantropia en ambdós espais narratius, un component que sens dubte comparteixen els dos autors que avui ens han citat en aquesta projecció a temporal.

Alberto Sáez Villarino - ©Revista EAM – elantepenultimomohicano.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: