CRÍTICA

‘The Carer’: un genial Brian Cox en el paper de la seva vida

Després de la seva estrena mundial al Festival de Cinema de Palm Springs, The Carer arriba finalment a Europa com a part de la secció Best of British del 70è Festival Internacional de Cinema d'Edimburg. Gairebé set anys després del film aclamat internacionalment Prima Primavera, el cineasta hongarès János Edelényi i el director de fotografia Tibor Mathé han unit forces un cop més per portar a la pantalla un guió exquisidament divertidíssim, marcat per diàlegs enginyosos i un paper principal que encaixa com un guant a l'actor escocès guanyador d'un Emmy Brian Cox.

El difunt guionista Gilbert Adair (Soñadores) va participar en la creació de l'esborrany de la història de Sir Michael Gifford (Brian Cox), un actor shakespearià retirat, afligit per una forma degenerativa de Parkinson que el porta a amagar-se a la seva casa de camp en un intent d'ocultar la seva malaltia al públic. La seva filla Sophia (Emilia Fox), que té una voluntat fèrria, no deixa de recordar al seu pare que té un cuidador, però cap dels que ha contractat fins ara han aconseguit suportar el seu caràcter rondinaire. Trobar algú que encaixi esdevé un repte per a gairebé tots els que s'interessen per la vida de Sir Michael; Joseph (Karl Johnson), factòtum de la casa i únic amic de l'actor, contracta Dorottya (Coco König), una jove i tossuda cuidadora hongaresa amb l'ambició de ser actriu, per enfrontar-se al temperament de Sir Michael. Però ella, a diferència de tots els cuidadors anteriors, crea ràpidament un vincle amb ell a través de l'amor que comparteixen per Shakespeare, i, tot i el seu escepticisme inicial, Sir Michael redescobreix l'alegria de viure i recupera la seguretat en si mateix que necessita per acceptar la seva malaltia.

The Carer és sobretot una pel·lícula sobre la vellesa i la malaltia; el director va perdre el seu pare i el seu cunyat en els últims anys, i ha creat la relació de Sir Michael i Dorottya inspirant-se en els acudits que el seu pare i ell intercanviaven per alleujar el dolor emocional durant els anys que van passar entrant i sortint d'hospitals. Un aspecte crucial del film és l'estatus de Dorottya com a immigrant. El mateix Edelényi va haver de fugir d'Hongria a causa de la censura del règim comunista, i The Carer està imbuïda de detalls petits però commovedors que revelen la crua realitat de deixar el teu propi país amb por, però decidit a superar els obstacles que es presentin.

Malgrat que l’originalitat no és en absolut un dels punts forts del film, la barreja perfecta de comèdia i tragèdia, al costat de les magnífiques interpretacions de tots els actors del repartiment, fan de The Carer una pel·lícula entretinguda. La inspiradora interpretació d'Anna Chancellor en el paper de Milly, la minyona que té una relació romàntica amb Sir Michael, i la d'Emilia Fox en el paper de la filla són probablement els dos rols secundaris que més destaquen, però també cal reconèixer el mèrit de Karl Johnson per la seva subtil i elegant manera d'encarnar l'únic amic i confident de Sir Michael.

Tot i la convincent interpretació de König i la seva perfecta compenetració amb Cox, l'actor escocès carrega pràcticament amb tot el pes del film; les seves recitacions de passatges memorables de Shakespeare i la seva gesticulació contínua el converteixen en l'eix dramàtic al voltant del qual s'estructura tota la pel·lícula. Hi ha moments en què és difícil distingir Cox de Sir Michael; en l'última escena, un discurs de comiat durant una cerimònia de premis en el seu honor, és com si tots dos es fonguessin en un, i -probablement perquè el mateix Cox va coescriure l'escena- aquesta és una de les interpretacions més versemblants i sinceres de tota la seva carrera.