CRÍTICA

‘La doncella’, la pel·lícula més seductora de l'any

El director d'Oldboy torna a les nostres pantalles amb un relat carregat d'erotisme però també d'elements macabres.
La seva barreja d'estils i elegància visual la converteixen en una de les pel·lícules més singulars que ha passat per les nostres pantalles en el que va d'any.

[...]

Sexe, poder i altres dimonis

S’atribueix a Oscar Wilde una frase que molts vam sentir per primera vegada en boca de Kevin Spacey, i que deia allò que a la vida "tot tracta de sexe, excepte el sexe. El sexe tracta de poder". El missatge, simple però efectiu, cala en la trama d'aquesta pel·lícula fins al més profund. La doncella és un film en què tots dos conceptes es troben i es fusionen de manera indissoluble. De fet, Park Chan-wook ha basat gran part de la seva carrera en històries que reflexionen sobre ells.

A la Trilogía de la venganza, de la qual Oldboy és el més cèlebre episodi però no necessàriament el millor, hi havia sempre una reflexió que partia del mateix fet: haver estat víctima d'un abús de poder. La resposta era fer justícia pel seu compte de la manera més maquiavèl·lica possible. Si el sexe era part de l'equació, molt millor.

A Thirst, la sotana de sacerdot del protagonista era una presó sense la qual els dos conceptes de què parlem prenien força per fer caure l'espectador en un huracà d'excés. I a Stoker, la primera pel·lícula nord-americana del realitzador, les estranyes relacions incestuoses es donaven per ingerència de l'atracció i l'autoritat.

En aquest nou relat hi ha totes les seves manies però millor acoblades que mai. La venjança forma part d'una trama més gran que s'omple de girs propis del thriller modern. L'amor, amb un punt pervers, és la pasta sobre la qual es fonamenta una trama que es burla del romanticisme palatí alhora que el reivindica.

El poder se'ns presenta en les seves més variades formes polítiques i socials. A la cinta, Japó l'exerceix sobre Corea, la noblesa l'exerceix sobre els servents, i l'home l'exerceix sobre la dona. És aquí quan sorgeix el sexe, que en aquesta pel·lícula ho és tot: des de l'arma més sofisticada fins a l'última redempció.

[...]

Narrar és seduir

Tot això, com és habitual en Chan-wook, es filma amb una cura estètica que troba la seva personalitat en el detall amb un to bell però maníac. Un domini de la posada en escena que funciona com encanteri per ambientar magistralment aquest conte eroticosinistre.

[...]

En la seva última pel·lícula és difícil mantenir-se impassible davant de demostracions d'erotisme pur que, moltes vegades, es realitzen amb els elements mínims. Només li cal un didal per crear una tensió lèsbica que posaria vermell d'enveja l’Abdellatif Kechiche de La vida de Adèle. La suma de totes les troballes del sud-coreà, ha trobat la seva millor expressió en aquesta pel·lícula.

Si en el seu anterior film, Stoker, era capaç de mostrar dues persones tocant el piano de tal manera que semblava que estaven fent l'amor sobre les tecles de l'instrument, només hauríem d'imaginar que en comptes de durar dos minuts durés dues hores. Això és La doncella. Només has de deixar-te seduir.