CRÍTICA

‘Lego Batman’ (***): Un superheroi legocèntric

Una paròdia salvatge que enumera sense rubor totes les batpel·lícules anteriors

Com en qualsevol obra d'art conceptual que es preï, el títol descriu i esgota completament la premissa i tot el contingut de la peça: explicar -siguem precisos, tornar a explicar- la història de Batman amb legos. Una bestiesa? Segur, però pot ser que els responsables de la Warner, l'estudi que fa dècades que viu del conte del justicier disfressat de ratpenat, hagin pensat que hem d'estar tan farts d'aquest conte que ens faria gràcia aquesta novetat. Bé, un pot agrair que hagin pensat en nosaltres, els espectadors, encara que ningú no ho hagi demanat. És broma, és clar: la lògica de les franquícies, gairebé l'única forma de pensament que practica Hollywood, s'alimenta del seu propi univers paral·lel.

I el cas, maleït siga, és que la funció té la seva gràcia. I per descomptat és preferible a una altra nova versió malenconiosa del justicier, sempre centrat en les seves neures, sempre tan egocèntric (aquí cal afegir una ela al principi...). Funciona perquè és una paròdia salvatge que enumera sense rubor totes les batpel·lícules anteriors, i un dels millors acudits evoca aquella ocurrència del primer i crec que millor Batman, el de la sèrie dels anys 60, de visualitzar l'onomatopeia dels mastegots.

Hi ha tantes cites en aquesta batsàtira que de nou remet performativament a l'art conceptual, pel fet d’estar construïda amb trossets: no és una pel·lícula amb legos, és una construcció, una pel·lícula lego en si mateixa, com diria el filòsof Benjamin que va fantasiar amb la idea de fer un assaig posant una cita rere una altra, sense escriure una sola paraula de la seva collita. Tot això els rellisca als nens que gaudiran amb l'estrèpit, però alguna cosa hem de fer els altres mentre els acompanyem.