CRÍTICA

The New York Times l'ha qualificat d'"obra mestra" i de ser "la raó per la qual anem al cinema". Aquesta és la pel·lícula de la qual no deixarem de parlar els propers mesos

[...] El seu 99 sobre 100 actual és la millor nota global des de l'estrena de Boyhood. Com en el film de Linklater, explica el creixement d'un jove des de la infància fins a la maduresa. Però aquí acaben les similituds perquè Moonlight és un drama líric sobre el reconeixement de l'homosexualitat en un entorn conflictiu, l'assetjament escolar i les famílies trencades per les drogues. Mentre que Boyhood flueix sense grans sobresalts, aquest té nombrosos girs i sorpreses. [...]oonlight és l'adaptació de l'obra de teatre de Tarell Alvin McCraney, i el seu títol fa referència a una dita que afirma que els nois negres semblen blaus sota la llum de la lluna. Tot i que no està basada en cap història concreta, les experiències del dramaturg i del director de la pel·lícula, Barry Jenkins, sí estan presents en el film. Tant és així que el cineasta va declarar a Los Angeles Times que encara no l'havia projectat a la seva pròpia mare: "No es tracta de quan estigui preparat per ensenyar-li, sinó de quan ella estarà preparada per veure-la". Els dos van créixer al mateix temps al barri marginal Liberty Square de Miami, localització en què han rodat diverses escenes de la pel·lícula. Tots dos tenien mares drogoaddictes però amb diferent sort. Mentre que la de Jenkins va aconseguir sobreviure, la de McCraney no. El dramaturg és homosexual i, en un altre paral·lelisme amb el protagonista, també va ser rescatat per un traficant. Moonlight es va estrenar el passat octubre als Estats Units amb una gran recepció entre el públic després del seu triomf en els festivals de Telluride i Toronto, on van haver d'habilitar més projeccions a causa de la demanda. A Espanya encara es desconeix la data d'estrena.

Moonlight és l'adaptació de l'obra de teatre de Tarell Alvin McCraney, i el seu títol fa referència a una dita que afirma que els nois negres semblen blaus sota la llum de la lluna. Tot i que no està basada en cap història concreta, les experiències del dramaturg i del director de la pel·lícula, Barry Jenkins, sí que són presents en el film. Tant és així que el cineasta va declarar a Los Angeles Times que encara no l'havia projectat a la seva pròpia mare: "No es tracta de quan estigui preparat per ensenyar-la-hi, sinó de quan ella estarà preparada per veure-la". Tots dos van créixer al mateix temps al barri marginal Liberty Square de Miami, localització en què han rodat diverses escenes de la pel·lícula. Tots dos tenien mares drogoaddictes però amb diferent sort. Mentre que la de Jenkins va aconseguir sobreviure, la de McCraney no. El dramaturg és homosexual i, en un altre paral·lelisme amb el protagonista, també va ser rescatat per un traficant.[...]

Malgrat el suport de la crítica, Jenkins va declarar haver rebut insults a Twitter acusant-lo de fer una pel·lícula que amenaça la masculinitat afroamericana. I precisament és aquest estereotip masclista el que vol desterrar a través de tres actes. A la primera part coneixem Little (Alex R. Hibbert), el nen que, convivint amb una mare addicta i sent assetjat pels seus companys, fa amistat amb un traficant interpretat per Mahershala Ali, l'actor més famós del repartiment gràcies al seu paper a House of Cards. Com a adolescent (Ashton Sanders), coneix a Kevin, el protagonista d'una amistat que evoluciona a un amor romàntic i sexual obstaculitzat per un ambient violent. En el tram final, se’l coneix per un altre sobrenom, Black (Trevante Rhodes). Encara que ara té un físic musculat que imposa respecte al seu voltant, el seu interior no és menys confús ni retret, sobretot quan torna a trobar-se amb el seu antic amor. La pel·lícula suposa un trencament amb l'arquetip de personatge afroamericà que solem veure al cinema. "Quan creixes, et diuen que sent un home negre has de ser millor que els teus col·legues. Has de ser fort, masculí i la força més dominant a l'habitació sempre. Així que automàticament et bloqueges i no penses que sigui possible mostrar cap tipus de vulnerabilitat en tu", afirma a The Guardian Trevante Rhodes, la interpretació del qual ha estat qualificada de "sorprenent i impressionant" per la -inesperada- crítica de cinema Madonna.

Les possibilitats perquè Moonlight es coli en les gales de premis es multipliquen aquest any. Després de la polèmica per la predominança de nominats blancs als Oscars de l'any passat i la inclusió d'un 40% de nous acadèmics (dones i homes de color), els experts prediuen uns guardons més diversos que en anteriors edicions. [...]