CRÍTICA

Mañana empieza todo, dirigida pel cineasta francès Hugo Gélin, està donant-se a conèixer com l'últim èxit a la taquilla de la cartellera francesa, i no és per a menys. Aquesta pel·lícula, compleix amb tots els requisits que qualsevol llargmetratge ha de reunir: un guió emocionant, unes interpretacions superbes i un treball tècnic portat amb precisió i exquisidesa. Que algú em porti un croissant!

No és fàcil aconseguir fer plorar una persona si no sent empatia per la situació que li estan narrant. No obstant això, l'espectre familiar i social d'aquesta pel·lícula adquireix un caràcter multicultural que resulta vàlid per a qualsevol individu, fent una càlida proposta de situacions i personatges (lamentablement estereotipats) amb els quals el públic pot empatitzar fàcilment. Precisament són aquests estereotips l'únic negatiu que se li pot trobar a la pel·lícula. Els constants girs de guió, impregnats de deliciós humor francès i l'atractiu encant britànic de les localitzacions, van mantenir atenta la meva mirada durant l'hora i 58 minuts de metratge, esperant un final que mai arribaria.

Omar Sy (Samuel), en el paper de protagonista, no pot sorprendre un espectador acostumat a la brillant qualitat de les seves interpretacions, simplement es manté en la seva línia, fent que sigui impossible sentir objeccions cap al seu personatge. Al contrari, qui no voldria un pare com Sam, o poder lliscar cada matí per un tobogan? Qui sí sorprèn és Clémence Poésy (Kristin). La sonsa actriu que vam conèixer a la saga cinematogràfica de Harry Potter s'ha convertit en una meravellosa explosió de registres. Balancejant a plaer les emocions entre l'amor, la por i la passiva agressivitat del seu personatge, Poésy aconsegueix que m’agenolli davant el seu esdevenir de matisos. Però el premi d'aquest tortell és sens dubte Glòria Colston (Glòria), la petita actriu que malgrat la seva curta edat no demostra indiscreció a l'hora d'entrar al cor, convertint-se en una dolça promesa del cinema.

Tots els detalls d'aquesta pel·lícula fan d'ella el punt sobre la i d'un llarg recorregut que de nou atorga al cinema francès el títol de joia de la corona del cinema europeu.