UNA HISTORIA DE LOCOS

Títol original: Une histoire de fou Direcció: Robert Guédiguian Guió: Robert Guédiguian, Gilles Taurand País: França Durada: 140 min Any: 2015 Gènere: Drama Interpretació: Ariane Ascaride, Syrus Shahidi, Grégoire Leprince-Ringuet, Simon Abkarian, Razane Jammal, Serge Avedikian Música: Alexandre Desplat Fotografia: Pierre Milon Distribuïdora: Golem Distribución Estrena a Espanya: 24/03/2017

No recomanada per a menors de 12 anys

Doblada en castellà

SINOPSI

Aram, un jove d'origen armeni explota el cotxe de l'ambaixador de Turquia a París. En aquell moment, un ciclista que passava per allà va ser ferit de gravetat. La mare del jove armeni se sent culpable i sent la necessitat d'anar a l'habitació de l'hospital del ferit per demanar-li perdó, cosa que aquest no entén. D'altra banda, Aram en contra de l'opinió dels seus companys decideix anar a conèixer la seva víctima.

(Lavanguardia.com)

CRÍTICA

Una historia de locos’: els mitjans i els fins

El genocidi armeni continua sent una assignatura pendent per a la història, la justícia i també per al cinema. Robert Guédiguian, d'ascendència armènia ell mateix, fa un plantejament molt ambiciós per parlar sobre això en dos temps i en diversos plans de comprensió, posant en perspectiva les reaparicions periòdiques de moviments reivindicatius que han posat en pràctica la lluita armada i reflexionant sobre la seva legitimitat i sobre les víctimes innocents ocasionals, inspirant la seva ficció en fets reals i sobretot, lliurement, en el llibre autobiogràfic del periodista espanyol José Antonio Gurriarán, que va ser víctima d'un atemptat de l'Exèrcit Secret Armeni d'Alliberament a Madrid a principis dels anys 80.

La pel·lícula es remunta als anys 20 a Berlín, on reconstrueix en un bellíssim blanc i negre el judici a un activista, absolt d'executar un polític turc relacionat directament amb el genocidi, i després als 80, a París, Marsella i Beirut, per retrobar un nou grup armat i una de les víctimes accidentals d'un atemptat, entestat a conèixer els culpables de la seva desgràcia i a comprendre les seves raons. L'afany didàctic multiplica els punts de vista, confrontant els de diferents generacions, els de contraposades faccions ideològiques i el de la víctima, de manera que l'emoció fluctua entre moments inspirats, ben articulats sobre els intèrprets, amb d’altres llastats per excessives explicacions, la qual cosa capgira puntualment la fluïdesa narrativa i la lògica dramàtica.

+ L'habitual empatia d'Ariane Ascaride, anteposant les emocions i els afectes a altres consideracions ideològiques.

- L'escenificació de la dialèctica sobre les diferents postures davant la lluita armada i les seves conseqüències.

Alberto Bermejo – metròpoli.elmundo.es

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com