EL OTRO LADO DE LA ESPERANZA

Títol original: Toivon tuolla puolen Direcció i guió: Aki Kaurismäki País: Finlàndia Durada: 100 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Kati Outinen, Tommi Korpela, Sakari Kuosmanen, Janne Hyytiäinen, Ilkka Koivula, Kaija Pakarinen, Nuppu Koivu, Tuomari Nurmio, Sherwan Haji Fotografia: Timo Salminen Distribuïdora: Golem Distribución Estrena a Espanya: 7/4/2017

No recomanada per a menors de 12 anys

Doblada en castellà

SINOPSI

Khaled arriba a Hèlsinki per accident després de pujar a bord d'un vaixell de càrrega de carbó quan intentava escapar dels seus violents agressors. La seva aparença bruta i desacurada no l'afavoreix a l'hora de buscar un lloc on dormir a la ciutat i li causa més d'un problema. El jove està perdut en aquest país desconegut, però el propietari d'un restaurant podria ajudar a millorar la seva situació.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

Kaurismäki o el riure de les hienes

El director finlandès completa a 'The other side of hope' una nova tragicomèdia gelada sobre refugiats sirians suspesa en el buit del seu propi absurd

Explica Chaplin que el primer gag de la seva vida el va viure quan tot just era una criatura. Al costat de la casa on vivien la seva mare, el seu germà Sydney i ell hi havia un escorxador. Un dia un be es va escapar i un núvol d'adults, carnissers esquerps, va córrer darrere seu sense aconseguir res més que ensopegar entre ells. I a terra. El que després va ser Charlot no podia parar de riure. I així fins que l'animal va ser finalment capturat. "Llavors", recorda, "em vaig adonar de què anava tot això". I, en aquell moment, va arrencar a plorar sense consol. "Em pregunto", escriu en les seves memòries, "si aquell episodi no va posar els fonaments de les meves futures pel·lícules: la combinació d’allò tràgic i d’allò còmic".

The other side of hope, d'Aki Kaurismäki, bàsicament és això: una accidentada carrera a l'escorxador. Tan graciós. Tan lamentable. La millor, més trista i més divertida pel·lícula fins ara projectada a la secció oficial de la Berlinale no fa altra cosa que explicar l'absurda història d'un home sol, perdut i, per això, assetjat. De nou, el finlandès encerta a dibuixar, entre el pànic i el silenci, la desolació de tot això. És Chaplin amb la mirada fugissera de Keaton i la profunditat tràgica, per absurda, del mateix Beckett. O Buñuel fins i tot. És Kaurismäki.

"Sóc molt modest. Vull canviar el món, però com que no tinc diners, em conformo amb canviar de moment Europa. Després és el torn d'Àsia", diu el director a manera de declaració d'intencions. I calla. Hi ha qui riu. La seva pel·lícula explica la història d'un refugiat sirià. És a dir, un home que fuig. Pel camí perd la seva germana, la seva única família, fins a arribar a un lloc estrany on la víctima és ràpidament assenyalada com una amenaça. Fins aquí hem arribat. És Europa, però podria ser Arizona. O l'infern.

De nou, l'estratègia de l'autor de Nubes pasajeras consisteix a despullar la quotidianitat de totes les seves incongruències fins a fer-les evidents i profundament estranyes. Una altra vegada, els personatges es mouen a les palpentes per un univers tan recognoscible en la seva tristesa que es diria únic. I, de nou, el resultat és una pel·lícula tan captivadora com crua, tan desesperada com, ja que hi som, necessària.

Se suposa que la cinta és la segona part d'una trilogia per venir. El viatge va començar a Le Havre, sens dubte un dels seus treballs més lírics i profunds, i viu ara la seva segona parada en un altre port. Com sempre (això és l'única cosa imputable en el deure: la seva negativa a moure’s del lloc), el cinema de Kaurismäki vol ser conte moral, però sense moralitat. És més, ni tan sols és conte. Es tracta més aviat d'un exercici de buidatge en què l'única cosa audible és el riure, però el riure de la hiena.

Luís Martínez – Elmundo.es

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com