CRÍTICA

La distància i l'absència determinen l’essencial fragilitat dels personatges de Makoto Shinkai

La distància i l'absència determinen l’essencial fragilitat dels personatges de Makoto Shinkai, un dels grans poetes en actiu de l'anime contemporani. Esteta i romàntic, l'autor de Your name, pel·lícula que s'ha convertit en l'anime de més recaptació internacional de la història, sol centrar la seva mirada en amors evanescents, impossibles o simplement improbables que troben el seu ressò amplificat en el moviment dels cossos celestes i els seus provisionals refugis en les transformacions del temps atmosfèric. El seu estil és inconfusible i es mou entre l’obsessiu gust pel detall hiperrealista i el vol líric, de vegades capaç d'aventurar-se pel terreny d'una sublimada i fascinant cursileria. Pocs treballs d'animació exploren de manera tan conscienciosa i delicada les possibilitats expressives de la llum, o simulen amb tanta pertinència la il·lusió que el que estem veient ha estat capturat per una lent que taca de malenconia algunes zones del pla o deforma elegantment el recorregut de la càmera per un paisatge tan vívid com inexistent. Un altre senyal d'identitat de l'estil Shinkai és el gust per la sinècdoque, plasmat en enquadraments que s'aturen en objectes i natures mortes o fragmenten la figura humana destacant gestos tan nimis com significatius.

Si a 5 centímetros por segundo (2007), una de les seves obres més depurades, un amor adolescent havia de bregar amb la distància geogràfica al llarg de tres fascinants relats breus, Your name amplifica les troballes d'aquesta miniatura explicant la història de dos potencials amants que intercanvien les seves identitats en somnis abans de descobrir que les seves existències es desenvolupen en línies cronològiques lleument desajustades. El plantejament pot sonar intricat, però tant el lluminós estil del presentador com la seva alta destresa per a la síntesi narrativa aconsegueixen que tot flueixi amb una juganera lleugeresa. Shinkai arriba a emular, amb minuciosa tècnica animada, l'efecte time-lapse popularitzat en el seu dia pel cinema de Godfrey Reggio.

La ciutat de Tòquio i el poble imaginari d’Itomori, on els ritus religiosos van perdre el seu significat però no la seva forma -una de les moltes idees excel·lents que puntuen el relat-, són les coordenades geogràfiques d'aquest poema d'amor més enllà dels límits del possible, on el trenat de cordes, el pas d'un cometa i una ancestral tècnica d'elaboració de sake funcionen com excèntriques notes en una aclaparadora simfonia visual de sostinguda bellesa.