LADY MACBETH

Direcció: William Oldroyd Guió: Alice Birch (novel·la: Nikolai Leskov) País: Regne Unit Durada: 89 min Any: 2016 Gènere: Drama Interpretació: Florence Pugh, Christopher Fairbank, Cosmo Jarvis, Naomi Ackie, Bill Fellows, Ian Conningham, Paul Hilton, Joseph Teague, Golda Rosheuvel, Rebecca Manley Música: Dan Jones Fotografia: Ari Wegner Distribuïdora: Betta Pictures Estrena a Espanya: 28/4/2017

No recomanada per a menors de 16 anys

Doblada en castellà i versió original subtitulada en castellà

SINOPSI
L'Anglaterra rural de 1865. Katherine (Florence Pugh) viu angoixada per culpa del seu matrimoni amb un home amargat a qui no estima i que li dobla l'edat, i de la seva freda i despietada família. Quan s'embarca en un apassionat idil·li amb un jove treballador de la finca del seu marit, al seu interior es desencadena una força tan poderosa que res li impedirà intentar aconseguir el que desitja.

(Filmaffinity.com)

CRÍTICA

'Chaise longue' de sang

Pel·lícula indomable i recorreguda per un insidiós humor negre, furga en ferides de gènere, raça i classe, sense proporcionar cap refugi ideològic

En les pintures del danès Vilhem Hammershoi, una severa llum nòrdica banya austers interiors en penombra on enigmàtiques figures femenines donen l'esquena a l'observador. La seva obra va ser una de les claus estètiques sobre les quals Carl Theodor Dreyer va construir el seu imaginari, però el seu influx sembla haver cobrat una nova rellevància a l'empara d'una sensibilitat contemporània que projecta cap al passat els seus interrogants sobre la claustrofòbia femenina. Es podia detectar l'eco de Hammershoi, per exemple, a Sunset Song (2015), de Terence Davies, i ara el debutant William Oldroyd el reivindica com a referència central de la seva molt malintencionada Lady Macbeth: la protagonista, obligada pel seu marit i el seu sogre a la més absoluta i decorativa immobilitat, es passarà moltes sessions de suposat sexe conjugal nua i de cara a la paret, però, al final del seu transgressor recorregut, desafiarà amb la seva mirada tot espectador, règiament asseguda al seu tron, o la seva chaise longue, de sang.

Adaptació lliure de la novel·la Lady Macbeth de Mysensk, de Nikolai Leskov, publicada el 1865 a la revista Epoch dirigida per Dostoievski i ja portada al cinema per Andrzej Wajda el 1962, la pel·lícula descriu un cruent procés d'emancipació propulsat pel desig. Oldroyd tradueix a la seva manera els dos trets més característics de l'escriptura de Leskov –l’oralitat i la concisió– en un treball de rotunda personalitat formal, que sorteja el perill de l’encartonament del melodrama d'època, combinant de manera orgànica un sensual dinamisme de cambra amb composicions cartesianes i rigorosos enquadraments en pla general per als rituals d'humiliació i les explosions de crueltat. Pel·lícula indomable i recorreguda per un insidiós humor negre, Lady Macbeth furga en ferides de gènere, raça i classe, sense proporcionar als seus espectadors cap refugi ideològic sota la seva amoral tempesta de passions.

Jordi Costa – Cultura.elpais.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: