BORIS SENSE BÉATRICE

Títol original: Boris sans Béatrice Direcció i guió: Denis Côté País: Canadà Durada: 93 min Any: 2016 Gènere: Drama Interpretació: James Hyndman, Simone-Élise Girard, Denis Lavant, Isolda Dychauk, Dounia Sichov, Laetitia Isambert-Denis, Louise Laprade Música: Ghislain Poirier Fotografia: Jessica Lee Gagné Distribuïdora: Paco Poch Estrena a Espanya: 19/5/2017

No recomanada per a menors de 7 anys

Versió original subtitulada en català

SINOPSI

Boris Malinowski és un home orgullós, lliurepensador, que ha aconseguit totes les seves metes a la vida i que ostenta l'arrogància pròpia de l'èxit. Però la seva esposa Béatrice, ministra del Govern del Canadà, pateix d'una misteriosa depressió. Per evadir-se del turment de la seva dona, Boris inicia una relació sentimental amb la seva companya de feina, Helga, i comença a intimar amb Klara, la seva jove empleada domèstica.

(Filmaffinity.com)

CRÍTICA

Boris sans Béatrice’: teràpia contra l'egoisme


Omplir l'imponent Friedrichstadt Palace de Berlín no és senzill i menys amb un film sense un repartiment de renom i estant ja en la seva tercera projecció del festival. S’havia aixecat, però, una certa polseguera d'expectatives, en part per l'ós de plata que el seu director Denis Côté va obtenir a la Berlinale 2013 amb Vic+Flo Saw a Bear.

Boris (James Hyndman), un espigat i atractiu adinerat, conviu en una mansió idíl·lica amb la seva dona mentalment absent a causa d'una estranya teranyina de depressió i altres patologies que ningú sembla poder certificar, i que està sempre a la seva pròpia habitació.

Disposa d'una atenció 24 hores d'una bella jove molt implicada en la seva tasca, així com d'una doctora d'altíssim prestigi. No és qualsevol pacient, sinó una ministra del Govern canadenc i no són pocs els interessos dipositats en la seva recuperació.

La personalitat egoista, altiva i arrogant de Boris es posa aviat de manifest i se'ns va mostrant amb acurada realització els obstacles que el protagonista creu veure i que no són més que intents dels altres per ajudar-lo a ell mateix i com a conseqüència a la seva dona. El seu tarannà faldiller contrasta amb els seus somnis, flashbacks on la seva dona estava sana i eren plenament feliços. Sense gaire expressivitat, el seu llenguatge gestual i les coses que no diu més que les que sí, ens agafen a poc a poc de la mà i ens acompanyen al llarg d'una pel·lícula feta amb cura i molta dedicació.

Algunes seqüències de gran mèrit i bellesa visual van donant pas a d’altres més rudes a mesura que creix una tensió equilibrada amb tocs d'humor humils però molt imaginatius, que el públic de la sala agraïa sincerament amb les seves rialles. Un aire enigmàtic i envoltant ens arriba a fer dubtar de si tot el que veiem és real, mentre la música es converteix en un amant ideal en el transcórrer de la cinta; si bé no és protagonista, marca a ràfegues i des del seu segon pla el tempo i ritme dels esdeveniments.

El castell de Boris sembla enfonsar-se amb la meitat de la història ja sobrepassada i la tensió i l’interès per saber que ens espera en el següent pla estan meticulosament aconseguits. Molt destacable és l’indesxifrable paper d'un gran i poc reconegut actor com Denis Lavant (Holy Motors, Mister Lonely), vital per fer pensar a l'espectador i convertir un drama en un film especial i amb gran rerefons sentimental.

Un camí en definitiva sobre la personalitat i l’aprenentatge de l'ésser humà on cada peça s'ajunta metòdicament i harmoniosament per no només ser gaudit sinó reflexionat. Boris sans Béatrice va aconseguir amb la seva honestedat envers ella mateixa i amb la història que narra que les seves misterioses expectatives fossin més que justificades i veure-la més que recomanable.


Carlos Ibarra Grau – Culturalresuena.es

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com