ABRACADABRA

Direcció i guió: Pablo Berger País: Espanya Durada: 96 min Any: 2017 Gènere: Comèdia Interpretació: Maribel Verdú, Antonio de la Torre, José Mota, Josep Maria Pou, Quim Gutiérrez, Priscilla Delgado, Saturnino García, Ramón Barea, Javivi, Julián Villagrán, Rocío Calvo, Javier Antón, Janfri Topera, Fabia Castro Música: Pablo Berger, Alfonso de Vilallonga Fotografia: Kiko de la Rica Distribuïdora: Sony Pictures Estrena a Espanya: 4/8/2017

No recomanada per a menors de 12 anys

Versió original en castellà

SINOPSI

Carmen (Maribel Verdú), una mestressa de casa del barri madrileny de Carabanchel, descobreix un dia que el seu marit, Carlos (De la Torre), sembla estar posseït per un esperit maligne. Aquí comença una exhaustiva investigació, entre terrorífica i absurda, per intentar recuperar-lo.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

Maribel Verdú, Jose Mota i Maria Jesús i el seu acordió:
'Abracadabra' és la comèdia negra de la temporada


Després de l'elegant exercici d'estil de la seva ‘Blancanieves’ muda i en blanc i negre, Pablo Berger dirigeix ​​una marcianada protagonitzada per Antonio de la Torre

[...] A Pablo Berger Abracadabra li ha sortit rara, raríssima. Una autèntica marcianada en tota regla. I no podem fer altra cosa que celebrar-ho perquè hi ha molt poques oportunitats dins el cinema espanyol de gaudir d'un indici d'autenticitat i originalitat, d'un rampell de geni sense domesticar capaç de trencar esquemes establerts, dinamitar convencions i configurar una obra profundament lliure, en la qual batega una joiosa anarquia i que té més idees en un sol minut que la majoria de pel·lícules que veiem durant tot l'any.

Com definir Abracadabra? Un assumpte complicat. És una comèdia? Bé, potser sí, però totalment negra i enverinada. Berger sempre ha tingut bon ull per apropar-se a les nostres misèries, les de l'espanyol pla, i furgar-hi per extreure’n tota la seva ràbia oculta. Com ja passava a Torremolinos 73 aquí torna a parlar de les relacions de parella, però d'una manera encara més fosca i perversa. Perquè en realitat, està mostrant en tota la seva dimensió monstruosa l'arquetip del mascle llatí i el tirànic poder que ha intentat exercir sobre la dona a l'hora de sotmetre-la a la seva voluntat. I això fa molta por. Però ho fa des del sarcasme més grotesc, a partir d'un Antonio de la Torre desenfrenat que s'encarrega en un parell de plans de resultar totalment detestable i odiós, fins al punt de no voler veure’l més a la pel·lícula. Però no oblidem que som davant d'una "comèdia hipnòtica", almenys així es va encarregar de definir-la el mateix Berger, i tampoc convé oblidar aquesta imatge de José Mota disfressat de vident, perquè és molt important. Què passaria si el cos del protagonista fos ocupat per un esperit durant una sessió de màgia? I aquí ve el quid de la qüestió: Seguiria volent Carmen, que així es diu el personatge de Maribel Verdú, que tornés el seu autèntic marit quan el nou té totes les qualitats que al seu li faltaven? Encara que tingués un trastorn de personalitat que el conduís cap a la psicopatia?

És el que intenta resoldre la pel·lícula de Berger, i ho fa a través d'un mecanisme narratiu en què barreja el thriller d'investigació, l'esoterisme, la sàtira social i la crònica negra, tot això inundat de pintoresquisme, estètica kistch i un toc al·lucinatori que a poc a poc va inundant la funció. [..]

No hi ha un manual d'instruccions per accedir a Abracadabra. Els espectadors la poden odiar o estimar, no entendre res o accedir als seus codis amb la màxima clarividència. En si mateixa és una experiència, això és l'important. Una pel·lícula catàrtica que respira llibertat i valentia, freak i excèntrica com ella sola, que s'atreveix a forçar els elements i portar-los al límit, retorçar les expectatives de l'espectador i conduir-lo a llocs insospitats.

Per al record, un Antonio de la Torre que passa d'una personalitat a una altra com el Doctor Jekyll i Mr. Hyde, l'autèntica revelació de José Mota a la gran pantalla, amb un vestuari de Paco Delgado que és un autèntic deliri retro-pop, la sorpresa final amb l'aparició de... (no podem desvelar-ho, però és antològic i balla com Tony Manero mentre empunya un ganivet de pernil) i una Maribel Verdú com a heroïna perifèrica que no és d'aquest món i que, de veritat, no ens la mereixem.

Beatriz Martínez Gómez – Elpais.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: