EL AMANTE DOBLE

Títol original: L'amant double Direcció: François Ozon Guió: François Ozon, Philippe Piazzo (novel·la: Joyce Carol Oates) País: França Durada: 107 min Any: 2017 Gènere: Drama, thriller, romanç Interpretació: Marine Vacth,  Jérémie Renier,  Jacqueline Bisset,  Myriam Boyer, Dominique Reymond,  Fanny Sage,  Jean-Édouard Bodziak,  Antoine de La Morinerie, Jean-Paul Muel,  Keisley Gauthier,  Tchaz Gauthier,  Clemence Trocque, Guillaume Le Pape,  Benoît Giros Música: Philippe Rombi Fotografia: Manuel Dacosse Distribuïdora: Golem Estrena a Espanya: 8/9/2017

No recomanada per a menors de 16 anys
Doblada en castellà i versió original subtitulada en castellà

SINOPSI

Chloé és una jove fràgil i depressiva que comença a anar a teràpia i s'enamora de Paul, el seu psicòleg. Mesos després, quan se'n van a viure junts, ella descobreix que el seu amant li ha amagat part de la seva identitat.

(Cineuropa.org)

CRITICA

‘El amante doble’: el diable interior


2017.05.26 - CANES 2017: François Ozon torna a provar amb un gènere nou amb una virtuositat formal d'arquitecte i unes pertorbadores pulsions viscerals

El amante doble, presentada a concurs al festival de Canes, arrenca amb una escena d'un tall de cabell que permet transformar en una jove dona adulta Marine Vacth, la filla en flor de Joven y bonita (també competidora per la Palma d'Or), i exposar-la a la nostra mirada en cos i ànima (dolorosos suors de la seva intimitat es desprenen; la seva mirada humil ens deixa veure els seus dubtes i la seva incomprensió com plats). Així és com François Ozon marca el to d'una pel·lícula tan magnífica estèticament que s'acosta a una obra mestra arquitectural, amb les seves rectes i els seus freds espirals i, sobretot, els seus jocs de simetries imperfectes i miralls (reals i figurats, fins i tot el museu de l'home a París, on Chloé treballa com a vigilant d'una exposició sobre "la carn i la sang"). El tema dels bessons és central, per no dir visceral, en aquesta història que s'explica com un thriller eròtic desinhibit a partir de l'adaptació d'una obra policíaca escrita sota pseudònim per Joyce Carol Oates que ja va ser objecte de transposició a la gran pantalla per David Cronenberg a Inseparables (1988).

Als seus 25 anys, Chloé sol escapar-se al matí a la consulta d'un psicoanalista anomenat Paul (i formidablement encarnat per Jérémie Renier). Allà es despulla, temps després que tots els especialistes de la medicina que ha consultat renunciessin a entendre l'angoixa que corroeix les seves entranyes des que té memòria. La pacient i el misteriós terapeuta no trigaran a sucumbir a la crida dels sentits, fins a anar-se'n a viure junts en companyia del gat de Chloé, que desperta en Paul una antipatia sospitosa i crida l'atenció d'una veïna tafanera i malsana, així mateix vigilant d’una habitació-mausoleu per a gats dissecats. Quan la protagonista creu veure Paul en un lloc on no hauria d'estar, comença a obsessionar-se amb jugar als agents dobles per resoldre el misteri, desdoblant el seu company en el marc de la psicoanàlisi que porta a terme amb un bessó pervers (formidablement encarnat per Renier, bis repetita...). La cinta es torna àcida i inquietant i s'omple cada vegada més d'ombres. Ozon manté el misteri articulant superbes composicions al voltant de reflexos, facetes i vertiginoses superposicions de rostres (inclent-hi el de Jacqueline Bisset, que torna en dues ocasions com a mare) i cossos amb un rerefons de canibalisme prenatal.


No direm res més sobre la intriga que transcorre de la manera susdita, magistral en la seva corporeïtat esgarrifosa com en la seva implacable geometria sense alimentar-la ni justificar-la, i que potser per això no vam arribar a entrar del tot en el suspens que intenta instaurar, fins a un final en què Ozon desvela el misteri (de forma decebedora, evidentment) amb rapidesa. El director reprèn a la perfecció (massa, justament) els motius del thriller de terror amb personatges desdoblats (un gènere familiar al president del jurat de la competició de Canes, Pedro Almodóvar) per traçar una rosassa d'espirògraf: una figura fascinant amb circumvolucions vertiginoses i regulars que captiven un moment la mirada i produeixen gairebé un efecte òptic, sense altre fi, per desgràcia, que ell mateix.

Bénédicte Prot – cineuropa.org

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: