DETROIT

Direcció: Kathryn Bigelow Guió: Mark Boal País: EUA Durada: 143 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: John Boyega, Jack Reynor, Hannah Murray, Anthony Mackie, Will Poulter, Jacob Latimore, Jason Mitchell, Kaitlyn Dever, John Krasinski, Darren Goldstein, Jeremy Strong, Chris Chalk, Laz Alonso, Leon Thomas III, Malcolm David Kelley, Joseph David-Jones, Algee Smith, Ben O'Toole, Joseph David Jones, Ephraim Sykes, Samira Wiley, Peyton Alex Smith, Laz Alonzo, Austin Hebert Música: James Newton Howard Fotografia: Barry Ackroyd Distribuïdora: Entertainment One Films Spain Estrena a Espanya: 15/9/2017

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

Film ambientat durant els disturbis racials que van sacsejar la ciutat de Detroit, a l'estat de Michigan, el juliol de 1967. Tot va començar amb una batuda de la policia en un bar nocturn sense llicència, que va acabar convertint-se en una de les revoltes civils més violentes dels Estats Units.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

Per què estem desitjant veure ‘Detroit’?

 

Amb la seva nova pel·lícula, Kathryn Bigelow segueix endinsant-se en l'estil periodístic per parlar del poder de la violència... i la violència del poder.

[...] En les seves més de dues hores de durada, angoixants fins a l'extrem, la pel·lícula recull aquest clima de protesta civil dels anys 60, crucial per a la millora dels drets d'una comunitat que encara estava apartada en guetos, perseguida per la policia i víctima constant del racisme a diversos nivells. Detroit era la joia de la corona: la brutalitat del seu cos de policia era més que coneguda en aquells temps, i la violència als carrers els va donar l'excusa per justificar les seves accions.

La pel·lícula és un exercici admirable de recerca. La documentació i les imatges d'arxiu es combinen amb els testimonis dels presents en una dramatització dels esdeveniments que només deixa entreveure aquest esperit periodístic de forma evident en petits llampecs, tot i que recorre els fonaments de la seva narrativa constantment. Una pel·lícula així, en un moment com aquest, no podria -no hauria- haver-se fet amb menys rigor. L'època Trump ho mereix. El seu discurs contra "el forà" i, sobretot, els esdeveniments a Charlottesville -als quals aquesta pel·lícula sembla una mena de rèplica- semblen un preludi magnífic per a la seva estrena. Un film que alenteix l'habitual narrativa de Bigelow per recrear-se en l'horror de la injustícia.

[...] Però Bigelow no és una directora de postals, perquè cadascuna d'aquestes imatges comparteix un mateix missatge. Acero azul és potser la més reveladora de totes. En aquesta, Jamie Lee Curtis interpreta una dona policia que, en la seva primera nit de servei, es veu obligada a matar un violent atracador. L'impacte de la mort, de matar, l’atordeix, i un dels testimonis roba l'arma del delinqüent. Com un antecedent de Christian Bale a American Psycho (Mary Harron, 2000), aquest home que treballa a Wall Street desenvoluparà una demència absoluta al voltant de l'arma i la seva capacitat de treure la vida com a via d'escapament de la seva estressant rutina diària. Es torna addicte a la violència, igual que el personatge de Jeremy Renner a En tierra hostil, incapaç de deixar la guerra per l'adrenalina que desperta en ell estar tan a prop de la mort, o la protagonista d’El peso del agua (2000), obsessionada per un crim passional especialment morbós que va passar fa centenars d'anys. Totes aquestes personalitats portades a la pantalla per Bigelow conflueixen en un mateix espai de reflexió, que unifiquen la seva filmografia d'una forma no només coherent, sinó també apassionant.

La qüestió de la masculinitat, les guerres de poder, l'abús institucional, la seducció de la violència o el complex modern del videojoc com el seu canalitzador. Als seus 65 anys, Kathryn Bigelow segueix indagant sobre aquests temes com ningú. Ha estat des dels seus inicis una cineasta alternativa, però incombustible, que ha convertit pel·lícules com Le llaman Bodhi (1991) -parlant de noves perspectives sobre la masculinitat- en fenòmens de culte. Amb Detroit, aconsegueix un nou nivell narratiu i abandona la seva habitual subtilesa per una combativa denúncia de la invisibilització de crims policials com el que va passar fa ja 50 anys. El seu interès en el fetitxisme de la crueltat audiovisual no ha disminuït, tot i que sí que ha mutat. Ara són els policies propinant pallisses a joves i aixecant la faldilla d'una noia amb la porra. I és que aquí ha residit sempre el seu mestratge poc reconegut: en la violència del poder i el poder de la violència.

Mireia Mullor – Esquire.com


 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com