WONDER WHEEL

Direcció i guió: Woody Allen País: EUA Durada: 101 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Kate Winslet, Justin Timberlake, Juno Temple, James Belushi, Max Casella, Michael Zegarski, Tony Sirico, Marko Caka, Jack Gore, Dominic Albano, Evin Cross, Debi Mazar, Brittini Schreiber, Geneva Carr, Steve Schirripa, Matthew Maher Fotografia: Vittorio Storaro Distribuïdora: A Contracorriente Estrena a Espanya: 22/12/2017

No recomanada per a menors de 7 anys
Doblada en català i versió original subtitulada en català

 

SINOPSI

A la Coney Island de la dècada de 1950 el jove Mickey Rubin (Timberlake), un atractiu salvavides del parc d'atraccions que vol ser escriptor, explica la història de Humpty (Jim Belushi), operador del carrusel del parc, i de la seva esposa Ginny (Winslet), una actriu amb un caràcter summament volàtil que treballa de cambrera. Ginny i Humpty passen per una crisi perquè a més ell té un problema amb l'alcohol, i, per si fos poc, la vida de tots es complica quan apareix Carolina (Juno Temple), la filla de Humpty, que fuig d'un grup de mafiosos.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

Un Woody Allen més greu que agut

És una pel·lícula rodona, amarga i que tafaneja en les cuinetes del cor humà on bullen els desitjos

Es pot no tenir un color o un plat favorits, però és impossible no tenir un ‘woodyallen’ preferit, i després d'aquesta excel·lent pel·lícula, Wonder Wheel, confesso ja que no hi ha el meu. La posada en escena és formidable i està banyada pel talent fotogràfic de Vittorio Storaro i per una atmosfera escènica a l’estil de Tennessee Williams, fins i tot ho estan també alguns dels seus personatges centrals, com aquesta parella que componen Humpty i Ginny, un Jim Belushi amb traces decadents de Kowalski i una incommensurable Kate Winslet més entravessada encara d'amargor que Blanche Dubois. El drama humà que planteja té calat existencial, esquinçament i emocions que li donen voltes al seu món, amunt i avall, com la roda de Coney Island que assisteix als fets, enrevessats, tortuosos i que li plantegen a l'espectador dubtes sobre si ha de mirar-los a través d'una lent de comèdia, de tragèdia o de melodrama...

En fi, és una pel·lícula rodona, amarga i que tafaneja en les cuinetes del cor humà on bullen els desitjos, les decepcions, el que es fa o el que es deixa de fer quan algú perd el control sobre el que vol, el que somia i el que té, però no és una d'aquelles pel·lícules en què el talent de Woody Allen esclata amb frases que duren anys al teu cap, o en girs argumentals que provoquen un tomb a la rajola que trepitges amb lògica, ni aconsegueix aquest toc miraculós amb què dilueix l'amargor entre la dolça i jocosa lleugeresa d'una idea que qualsevol ha estat a punt de pensar alguna vegada, però que ha estat l'enginy d'Allen el que ens dona l'oportunitat de veure entre rialles. Sí, és una gran pel·lícula, un magnífic i jugular Woody Allen, llàstima que jo prefereixi l'altre que titubeja.

La perfecció dramàtica i el clima ens arriba a través d'un narrador, el personatge que interpreta amb encant naïf Justin Timberlake, un vigilant de platja, poeta de bragueta i llavor d'una discòrdia que invoca els dimonis dels quals vol parlar Woody Allen, aquest grumoll dolorós i aspre d'ocàs, il·lusió, sexe i decepció, que aquí no combat amb la seva eficaç píndola de l'humor àcid, sinó amb una subtrama de màfia descolorida i desaprofitada, i amb l'únic objectiu de proporcionar-li la coartada moral al seu relat, i un desenllaç més desconcertant que genial.

Per descomptat que ni Timberlake, ni Belushi, ni l'esplèndida Juno Temple, ni (gairebé) la insuperable Winslet han estat mai millor, tot i que (crec) no han estat beneïts per aquest meravellós ‘toc Allen’ que li treu pes, gravetat, a una enclusa.

Oti Rodríguez Marchante – Abc.es

 

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com