MOLLY'S GAME

Direcció: Aaron Sorkin Guió: Aaron Sorkin (memòries: Molly Bloom) País: EUA Durada: 141 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Jessica Chastain, Idris Elba, Kevin Costner, Michael Cera, Samantha Isler, Chris O'Dowd, Graham Greene, Jeremy Strong, Bill Camp, Brian d'Arcy James, Claire Rankin, J.C. MacKenzie Música: Daniel Pemberton Fotografia: Charlotte Bruus Christensen Distribuïdora: Eone Estrena a Espanya: 5/1/208

No recomanada per a menors de 16 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

L'enigmàtica i brillant Molly Bloom (Jessica Chastain), després d'abandonar l'esquí professional, decideix mudar-se a Los Angeles amb la intenció d'aconseguir una feina de cambrera i gaudir del clima durant un temps. Per un cúmul de casualitats, a més de les seves habilitats empresarials sense explotar, Bloom va començar a organitzar les més exclusives apostes de pòquer clandestines en què participaven estrelles de Hollywood, esportistes, empresaris i la màfia russa. Durant una dècada va ser la impulsora d'aquest imperi de partides de pòquer, fins que l'FBI la va investigar per les seves connexions amb el crim. El prestigiós advocat Charlie Jaffey (Idris Elba) serà la seva única possibilitat per lliurar-se de la presó.

(Sensacine.com)

CRITICA

El secret de Circe

El llenguatge és el motor de l'excepcional debut d'Aaron Sorkin a la direcció


Moly
és el nom de la planta màgica que Hermes va lliurar a Odisseu per poder derrotar la maga Circe, que havia animalitzat els membres de la seva tripulació seduint-los amb els plaers del seu palau. Circe podria ser la santa patrona de tots els casinos i bordells del planeta: la portadora d'un inquietant secret, consistent a haver contemplat el porcí mínim comú denominador de tot subjecte necessitat dels seus serveis i la seva discreció. Una sola lletra separa la planta màgica del nom de la protagonista de l’opera prima com a director d'Aaron Sorkin, guionista que, en cap moment de la seva trajectòria, havia aixecat el més mínim indici de dubte sobre la seva poderosa autoria, tot i no haver-se assegut fins ara a la cadira de comandament del cineasta. Si Molly Bloom fos objecte de la seva invenció, un podria acusar-lo de sobrecarregar-ho tot de significat, però el personatge interpretat per Jessica Chastain a Molly 's Game, esportista malmesa que es va reinventar com a emprenedora del pòquer il·legal, és tan real com el llibre de memòries del qual ha partit Sorkin per a aquest debut de brillantor tan abassegadora com previsible. Potser la biografia de Bloom demostra que la vida és més poderosa que la ficció, però la feina del director guionista sobre aquesta vida també demostra que un dels usos de la ficció pot ser el d'extreure i amplificar totes les potencialitats simbòliques d'una vida. Així, en un moment de la pel·lícula, Molly pensa en si mateixa com Circe i l'espectador pot pensar que sí, que Molly és, alhora, Circe i la seva moly; la maga i la seva integritat per protegir el secret, fins i tot a desgrat.

També sembla caigut del cel el ressò nominal joycià en un treball dominat per l'autoconsciència lingüística, on els alcohòlics obren els seus monòlegs amb hipotètics títols de novel·la negra o els jutges dicten sentència com si demanessin un plat al cambrer. El llenguatge, sinuós com el recorregut d'una esquiadora en una pista amb sots, és el motor d'aquest excepcional treball que, en el seu sentit cocaïnòman del muntatge, sap apropiar-se de la vulgaritat d’El lobo de Wall Street (2013) o La gran apuesta (2015) per subratllar que no és el glamur, sinó la sordidesa el que està més a prop dels diners. Un bri d'integritat -el Sant Grial sorkinià- espera a l'últim racó de l'infern materialista.

Jordi Costa – Elpais.com

 

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com