La fossa nacional
Espanya és un circuit subterrani de fosses comunes camuflat sota una guia de carrers la nomenclatura dels quals encara celebra l'heroisme dels revoltats en la Guerra Civil
Espanya és un circuit subterrani de fosses comunes camuflat sota una guia de carrers la nomenclatura dels quals encara celebra l'heroisme dels militars revoltats a la Guerra Civil. A Lesa humanitat, Héctor Faver parteix de les reivindicacions dels que lluiten perquè la Llei de memòria històrica compleixi el seu deure ètic, però el resultat final no es conforma a centrar el focus en aquesta ferida col·lectiva. El que fa el cineasta és teixir un dens tapís de relacions que culmina en una demolidora història comprimida de l'Espanya recent.
A Lesa humanitat hi ha quelcom de la capacitat de Chris Marker per extreure curtcircuits de sentit a través del conflicte d'imatges de molt dispar textura i qualitat: el que importa no és, doncs, el gest estètic, sinó la vocació reflexiva i explosiva d'un discurs que proposa una mirada totalitzadora sobre un país que va passar de la dictadura a la democràcia esculpint un mite –la Transició–, que no només deixava ferides obertes a perpetuïtat, sinó que imposava als vençuts estendre la mà als vencedors i simulava canviar alguna cosa perquè tot –o, almenys, els privilegis de classe– seguís igual. Per moments, un desitjaria que això fos, en realitat, un fals documental conspiranoic a la manera de Tribulation 99: Alien Anomalies Under America (1992) de Craig Baldwin, potser perquè crida l'atenció veure Franco, Hitler, Evita Perón, Vernon Walters i Felipe González en una mateixa concatenació narrativa que llança no poca llum sobre l'estat actual de les coses.
|