TRES ANUNCIOS EN LAS AFUERAS

Títol original: Three Billboards Outside Ebbing, Missouri Direcció i guió: Martin McDonagh País: EUA Durada: 112 min Any: 2017 Gènere: Thriller, drama, comèdia Interpretació: Frances McDormand, Woody Harrelson, Sam Rockwell, Peter Dinklage, John Hawkes, Abbie Cornish, Caleb Landry Jones, Samara Weaving, kerry Condon, Nick Searcy, Lucas Hedges, Michael Aaron Milligan, Lawrence Turner, Amanda Warren, William J. Harrison, Sandy Martin, Christopher Berry, Zeljko Ivanek Música: Carter Burwell Fotografia: Ben Davis Distribuïdora: Twentieth Century Fox Estrena a Espanya: 12/1/2018

No recomanada per menors de 16 anys

Doblada en castellà

SINOPSI

A Ebbing, Missouri, un poble del Mig Oest dels Estats Units, Mildred Hayes (Frances McDormand) decideix gastar-se tots els seus estalvis a contractar tres tanques publicitàries per posar en evidència la incompetència de la policia. Ja han passat diversos mesos des de la violació i assassinat de la seva filla i encara no se sap res sobre el que va passar. Aquestes tres tanques a l'entrada del poble, amb missatges molt controvertits sobre el cap de policia, William Willoughby (Woody Harrelson), serviran per divulgar un recordatori, el d'un crim sense resoldre, i constatar una evidència, que ningú no ha estat detingut. Les conseqüències seran una guerra oberta contra la policia del poble, i una agra resposta per part dels seus habitants.

(Sensacine.com)

CRITICA

‘Tres anuncios en las afueras de Ebbing, Misuri’: més enllà de la sang fàcil


Es presenta a Venècia la nova pel·lícula del britànic Martin McDonagh amb uns brillants Frances McDormand i Woody Harrelson

A Tres anuncios en las afueras de Ebbing, Misuri, l'enèsima història de violència americana que hem vist en aquesta 74ª Mostra de Venècia, el director anglès Martin McDonagh deixa de banda les piruetes metanarratives de Siete psicópatas per recuperar la foscor entre existencialista i nihilista d’Escondidos en Brujas. La diferència és que aquest rèquiem fílmic, dedicat a la força (auto)destructiva del desig de venjança, vampiritza la iconografia de l'Amèrica profunda i criminal que va de Dashiell Hammet a Bonnie y Clyde, de Los supermaderos (referent citat en entrevistes per Woody Harrelson, el xèrif de la pel·lícula) i els germans Coen. Un imaginari poblat per policies racistes, adolescents desencantats, bars de mala mort, matrimonis abocats al rancor i altres misèries de l’Amèrica white trash.

En aquest escabrós escenari, McDonagh presenta una història que, en els seus primers compassos, es precipita pel pendent de la misantropia i l'exhibicionisme del director guionista. A través dels "tres anuncis" del títol –grans pancartes al marge d'una carretera secundària–, el personatge de Frances McDormand (sarcàstica i brillant com de costum) fa públic el seu malestar davant la incapacitat del xèrif local per resoldre la violació i assassinat de la seva filla. L’inclement envit de la mare contra el bon policia (Harrelson en un dels cims de la seva carrera) genera un fort tumult entre els habitants del poble. Un tot o res que provocarà una llarga cadena de tràgics esdeveniments.

Tan tarantinià com de costum, McDonagh abusa de la pirotècnia dialogada i converteix tots els personatges en monologuistes àcids i espavilats. Després, en una set piece espectacularment coreografiada, els problemes per controlar la ira d'un policia encarnat per Sam Rockwell donen peu a un festí de violència musicada que remet a la ballarina sessió de tortura que protagonitzava, en pla seqüència, el senyor Rubio (Michael Madsen) de Reservoir Dogs. No obstant això, quan tot sembla a punt per a un descens sense fi cap a l'infern, unes cartes escrites pel xèrif, malalt de càncer, generen en la pel·lícula un impuls redemptor que enriqueix notablement el relat. No és que McDonagh abandoni el territori de l'artifici distanciat per abraçar empàticament les seves criatures, però l'estupidesa que marcava moltes de les primeres decisions dels personatges va donant pas a un progressiu reconeixement de la seva humanitat, encarnada en el sorgiment de la compassió, el perdó i fins i tot la tendresa.

Reconforta veure un director capaç de retratar els mals de l'Amèrica contemporània sense caure en l'estudi sociològic o el pamflet polític. La ploma i l'intel·lecte de McDonagh estan posats on han d'estar: en l'esforç per transcendir la caricatura en la composició d'uns personatges tocats pel fatalisme.

Manu Yáñez – Fotogramas.es

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com