‘The Party’: de la comèdia a la tragèdia i d'aquí a la farsa

2017.02.14 - BERLÍN 2017: El vuitè llargmetratge de Sally Potter és una comèdia de personatges nítida i encantadora sobre les relacions humanes

El vuitè llargmetratge de la britànica Sally Potter, titulat The Party, és la quarta obra amb què participa a la Berlinale, que va acollir la seva estrena mundial en la competició per l'Ós d'Or. Aquesta comèdia en blanc i negre de 71 minuts de durada compta amb un repartiment estel·lar i una narració captivadora, humorística i profunda que va més enllà de les vides dels seus protagonistes i de la societat que representen.

Janet (Kristin Scott Thomas) acaba de ser nomenada portaveu de l'oposició i la pel·lícula arrenca amb les felicitacions que rep per telèfon mentre està preparant a la cuina una festa de celebració amb els seus amics més propers. El seu marit, Bill (Timothy Spall), però, beu vi a l'habitació del costat i escolta música amb una expressió a la cara que no mostra cap signe de felicitat.

Els convidats comencen a arribar. Primer apareix April (Patricia Clarkson), una nord-americana robusta i cínica, i el seu marit, l'alemany Gottfried (Bruno Ganz), una mena de coach de vida. Els segueixen la parella de lesbianes formada per Martha (Cherry Jones) i una embarassada Jinny (Emily Mortimer), i, finalment, la meitat de l'altra parella convidada: l'elegant home de negocis Tom (Cillian Murphy), que afirma que la seva dona, Marianne, arribarà amb una mica de retard... poc abans d’esnifar coca al bany i permetre'ns veure de passada la pistola que porta a sobre en secret, cosa que el té ben inquiet.

Comença la festa i els anuncis se succeeixen. La prova d'ultrasons de Jinny ha revelat que està embarassada de trigèmins, fet que és motiu de brindis però també, sembla ser, de preocupació per la seva parella, considerablement més gran que ella. Bill, però, no trigarà a detonar la veritable bomba de la nit: li han diagnosticat una malaltia terminal. És la primera vegada que sent parlar-ne Janet, qui, alhora, rep missatges de text amorosos d'un "desconegut".

Els elements estan disposats perquè hi hagi multitud d'oportunitats per a intercanvis i reaccions que apuntin opinions diferents, sovint conflictives, sobre la confiança en la medicina, la política, la moral, la filosofia de vida (Gottfried es congratula d'aportar moltes idees pròpies sobre aquest assumpte), i les interaccions entre un repartiment superb com aquest és tota una joia per a la vista. D'entre tots ells, però, és Spall qui es menja l'escenari i Murphy aporta un gir còmic inesperat i molt aconseguit.