El bolero de Juliette

Per molts nous temps, noves modes i noves tecnologies que hagin sorgit en el mil·lenari art de buscar parella, enamorar, lligar o simplement fer una bauxa, tot acaba resumint-se en una simple qüestió de química i d'atzar. Quan Historias de una indecisa, un punt (positiu) més al carnet de conduir comèdies del francès Éric Lavaine (recordeu les ben greixades i funcionals Barbacoa entre amigos i Vuelta a casa de mi madre), s'acosta a aplicacions segle XXI de l'aparellament sentimental / sexual com Tinder, i ho fa amb una crítica divertida que accentua més el que la pel·lícula ve a dir-nos entre els seus gags, equívocs i simpatia a dojo: que en el fons tots tenim pànic a la solitud i que l'amor és una loteria esquiva que segurament només et proporciona el primer premi, la grossa, a les quadriculades ficcions de la formulàtica romcom.

Però que ningú s'espanti. Lavaine, entregat a la seva actriu fetitxe, una sensacional Alexandra Lamy, sap que l'amargor i la tristesa d'aquesta quarantina obligada per les convencions socials a tenir parella i a ser feliç no ha d'estar mai per sobre dels mecanismes d'embolics. Així, Historias de una indecisa aprofita aquests dubtes sobre qui és l'home de la teva vida per facturar una joguina còmica d'infinites arestes: la més pallassa de slapstick (les seqüències que protagonitzen les dues amigues íntimes de la protagonista, tan antagòniques com delirants), la més classicona (amb San Howard Hawks de referent) i la més costumista (el xoc cultural entre francesos i escocesos, les pulles a la crisi econòmica i al xovinisme gastronòmic gal). El romanç acaba apoderant-se d'aquest bolero amb una dona incapaç de decidir res en la seva vida, el seu futur amorós en primer terme, i no obstant això, malgrat aquesta progressiva edulcoració, el film d'Éric Lavaine se situa molt per sobre d'altres intents de reflexió riallera (i àcida en el seu rerefons) sobre el món del cor de la dona, llegiu l'estúpida de Bridget Jones. Mai perd l'olfacte a l'hora d'arrencar un somriure, de despertar-nos unes rialles i de fer-nos reflexionar, en primera persona, sobre els avatars indecisos del cuore.

A favor: Alexandra Lamy, una autèntica reina de la comèdia en totes les seves facetes.

En contra: La seva progressiva caiguda en allò convencional i domesticat.