LA TRIBU

Direcció: Fernando Colomo Guió: Fernando Colomo, Yolanda García Serrano, Joaquín Oristrell País: Espanya Durada: 90 min Any: 2018 Gènere: Comèdia Interpretació: Carmen Machi, Paco León, Luis Bermejo, Julián López, Bárbara Santa-Cruz, Manuel Huedo, Rebeca Sala, Manel Fuentes, Horacio Colomé, Jorge Asín, Marisol Aznar, Alfonso Lara, Julián Teurlais, Arlette Torres, María José Sarrate, Maite Sandoval, Artur Busquets, Maribel del Pino, Javier Perdiguero Música: Vicente Ortiz Gimeno Fotografia: Ángel Iguacel Distribuïdora: Twentieth Century Fox España Estrena a Espanya: 16/3/2018
No recomanada per a menors de 7 anys

Versió original en castellà

SINOPSI

Virginia (Carmen Machi), netejadora de professió i streetdancer vocacional, recupera el fill que va donar en adopció: Fidel (Paco León), un executiu que ho ha perdut tot, fins i tot la memòria. Al costat de Las Mamis, l'extravagant grup de ball que formen les companyes de Virgínia, mare i fill descobriran que tot i venir de mons molt diferents, tots dos porten el ritme a la sang.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

Canta i sigues feliç


Quan, amb la perspectiva de més de tres dècades, tornem a veure les comèdies que van consolidar la fama de Fernando Colomo ens adonem que la majoria d'elles, sobretot les que partien de guions originals, han envellit molt. Aquells frescos sobre els primers anys sense Franco i sobre la Transició, els de, verbigràcia, Tigres de papel o ¿Qué he hecho yo para merecer esto?, semblen, vistes en aquest descregut, purità i de caça de bruixes segle XXI, productes tan conjunturals i superats com els acudits que les astracanades de l'època (les de Mariano Ozores, per exemple) col·locaven en els seus llargmetratges. En canvi, en les produccions (molt) més comercials del Colomo dels anys 80, en aquelles que adaptaven materials aliens de contrastada comicitat, popularitat i èxit (com la de l'obra de teatre d'Alonso de Santos Bajarse al moro), l'ofici artesanal del director (absolutament provat, eficaç i impecable) trobava el millor i més imperible vehicle per a ser cronista del seu temps.

Després d'uns anys en què Colomo va intentar tocar altres gèneres i va acabar sent un il·lustrador sense gràcia, el 2015 ens sorprenia agradablement amb Isla bonita, una personal (autobiogràfica?) declaració de principis d'algú que no entenia el seu entorn, el cinema d’aquesta època, i que ens tornava la frescor d'aquella La línea del cielo de fa més de trenta anys. Què esperar després d'aquest alè de llibertat creativa? Doncs el que ha arribat és La tribuuna mena d'híbrid entre el Fernando Colomo jove i mordaç que maneja amb soltesa els mecanismes del gènere còmic (i que li surten millor tenint al capdavant del repartiment aquest monstre anomenat Paco León) i el fi observador d'uns personatges, una realitat i fins i tot una moda (la nova comèdia espanyola, segurament tan a anys llum de la que Colomo i Trueba van patentar a la Meseta com de la dels Ozores i companyia) que ja pot observar amb un distanciament molt agraït. 
La tribu pren d'una notícia dels diaris i informatius (allò de Las Mamis) l'excusa per retratar l'Espanya social postpilotada i en plena crisi. Ho fa amb optimisme (no hi ha personatges negatius del tot), amb aquesta confiança a prova de bombes respecte a les persones normals, a la gent del carrer. Vindria a ser un A propósito de Henry sense moralitat simplista, amb més atenció al gag que al missatge, però amb una capacitat de parlar-nos en present d'indicatiu millor que altres cineastes.

A favor: Paco León està absolutament divertit.
En contra: Encara que Manel Fuentes faci de Manel Fuentes, està insuportable. 

Marcos Gandia – Sensacine.com

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com