 |
Títol original: L'atelier (The Workshop) Direcció: Laurent Cantet Guió: Robin Campillo, Laurent Cantet País: França Durada: 114 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Marina Foïs, Matthieu Lucci, Florian Beaujean, Mamadou Doumbia, Mélissa Guilbert, Warda Rammach, Julien Souve, Issam Talbi, Olivier Thouret, Charlie Barde, Marie Tarabella, Youcef Agal, Marianne Esposito Música: Bedis Tir Fotografia: Pierre Milon Distribuïdora: Golem Distribución Estrena a Espanya: 18/5/2018
No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà i versió original subtitulada en castellà |
|
|
|
|
SINOPSI
Antoine (Matthieu Lucci) està realitzant un taller d'escriptura, on es dedica a redactar relats de novel·la negra al costat de joves marginats. Aquesta tranquil·litat es veu torbada quan comencen a iniciar-se conflictes entre els participants del curs alhora que sorgeixen relacions romàntiques entre ells.
(Sensacine.com)
|
CRITICA
‘El taller de escritura’: un film magistral
2017.05.23 - CANES 2017: A partir de la història, ja de per si interessant, d'un curs d'escriptura, Laurent Cantet ens sorprèn abordant un tema d'una urgència i gravetat extraordinàries
Una aula d'institut (la de La classe) li va valer la Palma d'Or 2008 i una nominació als Oscar, i ara Laurent Cantet torna al Festival de Canes, a la secció Un Certain Regard, amb El taller de escritura, un film impressionant per les bones formes amb què aborda –tranquil·lament, sense grans escarafalls, amb un sentit admirable de la matisació i en el marc d'un curs d'escriptura impartit a un petit i variat grup d'alumnes– un tema dels més greus del nostre temps.
La primera gran elegància de la pel·lícula és que s’até gairebé únicament, per desenvolupar el seu missatge d'una urgència i universalitat absolutes, a la regla de les tres unitats. La història transcorre en efecte en el context serè d'un taller d'escriptura de novel·la policíaca impartit en un jardí, a l'estiu, a La Ciotat, per una novel·lista anomenada Olivia (Marina Fois) a un petit grup de joves adults d'estrats diferents, que van al curs per una varietat de raons. Ja en aquest punt, partint d'aquesta senzilla premissa literària, el guió, coescrit per Cantet i Robin Campillo (el seu coguionista a La classe, competidor aquest any a Canes amb 120 battements par minute), desenvolupa qüestions crucials: la relació entre realitat i ficció, la posició moral de l'autor i, finalment i sobretot, l'esperit crític, la progressiva pèrdua –posada audaçment en paral·lel amb la destinació de la cèlebre vila portuària on s'ambienta la història– afecta amb tanta crueltat el món en què vivim, de manera que els professors i "guies" com Olivia tenen una missió d’una importància que supera amb molt les parets de les seves aules.
A mesura que avança el film, anem comprenent amb més claredat que l'homicidi que el nostre petit grup ha de resoldre bé podria ser l'assassinat, terriblement tràgic, del pensament crític, mentre que, a partir de l'humil projecte de creació col·lectiva a què assistim, emanen dinàmiques i temes cada vegada més fonamentals i urgents, provocant pujades de to i divisions entre els alumnes: les aspiracions profundes dels individus –i la seva coincidència o absència d’aquesta amb un horitzó existencial universal a tot el gènere humà, més enllà de les determinacions–, la relació de les persones amb el passat, la seva capacitat de trobar un terreny comú i entendre’s més enllà de les diferències de qualsevol ordre que els oposen, i la recent onada d'atemptats, la violència, les raons d'un possible desig de violència en certes persones...
El catalitzador de totes aquestes problemàtiques, i de les apassionades opinions que susciten, és un personatge al mateix temps dòcil i indescriptiblement pertorbador, aterridor fins i tot (segons llegim en la mirada d'Olivia), que no triga a oposar-se a la resta dels seus companys. Es tracta d'Antoine, un noi solitari i una mica massa fascinat pel món dels videojocs de guerra, que es mou en un entorn d'extrema dreta, sense imbuir-se per això d'aquesta ira orientada fermament contra el seu objecte que caracteritza aquesta ideologia: Antoine apunta la seva arma contra la lluna com l’apuntaria contra la seva professora rossa i d'ulls blaus, amb la més terrible de les indiferències. És en aquest buit, en aquest temible abisme que Camus va ser el primer a presentar en estat brut, sense màscara, on hi ha la clau de totes les qüestions esmentades; però, al contrari que L'estranger, El taller de escritura deixa entreveure una discreta llum d'esperança, capaç d'imposar-se a l'enlluernament homicida.
Per a ambientar-se en una localitat coneguda per les seves drassanes, El taller de escritura és sens dubte un film increïblement aconseguit, sòlid, brillant.
Bénédicte Prot – cineuropa.org |
|
|
CineBaix Joan Batllori, 21 08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) 93 666 18 59 cinebaix@cinebaix.com Disseny web: