'El doctor de la felicidad': En contra del Jurament Hipocràtic
[...]
Basant-se en Knock ou li Triomphe de li médecine del novel·lista Jules Romanis, la cineasta francesa adapta el guió i dirigeix Knock, terriblement anomenada al nostre país El doctor de la felicidad (amb la intenció d'arrossegar a les sales aquells espectadors fidels del cinema mainstream francès), títol que malgrat venir emmarcat com una comèdia dramàtica amb vistes a ser una de les good feel movies de l'any, amaga una realitat molt més fosca del que Lévy pretén donar a entendre.
Amb Omar Sy com a principal reclam per al públic, el film posa com a principal protagonista l'actor que es va presentar al món amb Intocable [...] en el paper de Knock, un estafador espavilat que acabarà veient en la medicina un futur amb el qual redimir-se dels seus pecats del passat com malfactor, i es convertirà en el nou metge de Sant-Maurice amb l'única intenció de seguir el seu propi mètode.
I aquí és on El doctor de la felicidad convergeix amb el vessant fosc dels contes populars europeus que servien com a presentació del text, ja que l’esmentat "mètode" no és altre que el d'aconseguir fer-se ric mitjançant la conversió de tots els habitants de la zona en possibles clients, passant-se el Jurament Hipocràtic de la medicina per l'arc del triomf, un triomf que només es veurà reflectit en el seu imparable ascens com a doctor del lloc a qui no li importa gens l'interès dels seus pacients, a qui ell mateix tan sols considera com a part de la seva clientela.
Levy construeix així una història que, lluny d'estar lligada a les bones accions i a l’estimulant vida d'un murri que només busca guanyar-se bé la vida, bé podria tractar-se del retrat d'un sociòpata que acabarà manejant els fils de la localitat al seu propi gust. I aquí és on rau l'aspecte més interessant d'El doctor de la felicidad: en tot el rerefons maquiavèl·lic que la directora disfressa de bona harmonia i sentiments.
Saint-Maurice funciona com l'enclavament idoni on es desenvoluparà l'acció, i Knock és un protagonista dual, ja que en ell trobem l'arquetip de l'heroi (el que porta al lloc la –falsa– felicitat del títol) i el dolent (un estafador que entabanarà la població amb l’única intenció d’enriquir-se), comptant amb uns quants acòlits a favor seu (la figura del farmacèutic) i algun altre antagonista (per embolicar encara més la troca, el capellà del poble) disposat a desemmascarar el personatge.
Com en tots contes, no podia faltar-hi el pertinent missatge moralista, el qual vindrà disfressat com interès romàntic i sobre el qual pesarà part del càstig cap a l'actitud antiètica de Knock, aquesta mena de mad doctor que Lorraine Lévy ha intentat colar-nos com heroi amb trets d'una personalitat picaresca, però que en realitat no ha sabut explotar tot el potencial que tenia amb un personatge tan summament ric en matisos, amb el qual Omar Sy poc més pot fer.
Javier Parra – ecartelera.com |