CRÍTICA

16/11/2017 - El primer llargmetratge darrere les càmeres de l'actor Augusto Fornari [...] és una comèdia lleugera amb un bon repartiment de joves actors

És una comèdia de to lleuger i d'humor directe i senzill La casa di famiglia, òpera prima de l'actor Augusto Fornari [...].
La provinença teatral del director és notable en l'especial atenció prestada als actors en la narració i en el caràcter coral del repartiment. La cinta la protagonitzen, en efecte, quatre germans que fa cinc anys que tenen el seu pare en coma. Per ajudar a un d'ells a sortir de les greus dificultats econòmiques que travessa, decideixen vendre la vila de la família. La pel·lícula arrenca amb un flashback als anys 80 d'una família feliç en aquesta encantadora residència envoltada de verd i segueix amb la presentació dels personatges en les seves pròpies caracteritzacions. Els germans no poden ser més diferents entre si: Alex (Lino Guanciale, Maravilloso Boccaccio) és irresponsable i imprudent i ha d'afrontar la crisi financera del seu club de tennis; després hi ha els bessons Oreste (Stefano Fresí, Smetto quando voglio), músic que ha abandonat l'orquestra per compondre la seva pròpia obra, i Giacinto (Libero De Rienzo, Smetto quando voglio), un gèlid banquer que es dedica a tallar caps; finalment, tenim Fanny (Matilde Gioli, 2Night), propietària d'una botiga que es desespera fins a punt d’esclatar en plors cada vegada que sent pronunciar el nom del seu promès, Matteo (Michele Venitucci), que fa poc la va abandonar.

Només vendre la vila a l'amic de la infància i veí de casa Zaffarano (Toni Fornari) i mig regalar els mobles a un improbable antiquari gitano (el cantautor Marco Conidi), els quatre germans es veuen de cop i volta davant del miracle: el seu pare (un competent i mesurat Luigi Diberti) surt del coma i no serà fàcil fer veure que la vila ja no hi és, recuperar les relíquies familiars i amagar la mort del gosset abans que torni l'ancià progenitor. Els gags lleugers, alguns clixés i una tendresa de fons mantenen a flotació la pel·lícula, que només aprofundeix en les relacions que s'instauren entre germans, fills i pares. Els protagonistes saben donar frescor a la història, que, com a ornament final, compta amb la supèrflua presència de Nicoletta Romanoff, en la pell d'una mainadera russa que fa anys va exercir de prostituta, en el que demostra ser un estereotip bastant poc respectuós de la categoria.