“Matar a Dios” (2017) de Caye Casas i Albert Pintó
“Matar a Dios és una entretinguda i recomanable pel·lícula amb unes petites gotes d'ironia, de vegades una mica pessimista però sempre divertida”
Després de realitzar durant aproximadament deu anys, diversos curts com a directors i guionistes, Caye Casas i Albert Pintó es llancen a la realització del seu primer llargmetratge. I cal dir-ho aviat, surten més que airosos en aquesta la seva primera obra de llarga durada. L'argument gira al voltant d'un estrany personatge, que es presenta en un casalot aïllat d'un poble on van a passar el Cap d'Any un matrimoni juntament amb el pare i el germà del marit. El visitant en qüestió es presenta dient que és Déu i que té un missatge per a ells... Cal assenyalar immediatament que l'obra està realitzada amb gran sentit de l'humor i que es veu amb un somriure constant guiada a través de nombroses bromes i acudits, però que de tant en tant deixa algunes reflexions més serioses que fan pensar sense per això perdre mai el sentit de l'humor. La cinta està realitzada amb un ritme àgil, apostant descaradament per una realització de gènere, ja sigui de terror en alguns moments amb picats inversemblants i subratllats musicals o de comèdia clarament absurda.
Però el que fa que Matar a Dios es mantingui fidelment en aquesta prima línia entre l'humor, el terror i la reflexió, és un magnífic guió que desenvolupa amb una lògica aclaparadora, uns diàlegs amb els quals sap treure els matisos de cada personatge i cada situació. Moltes obres primerenques comencen amb uns bons plantejaments que després no saben com acabar, no és aquest el cas. És aquest excel·lent guió el que es converteix en la columna vertebral de la pel·lícula i la porta amb mà ferma fins al final. També cal destacar els actors que tiren endavant amb gran obstinació uns personatges difícils, tenint en compte el context que acabem d'explicar. Especialment Emilio Gavira en el seu paper de Déu, actor de llarga trajectòria en comèdies per a televisió en què sap treure partit de la seva curta alçada, així com en algunes pel·lícules de llarga durada. Igualment mereix ser destacat Eduardo Antuña amb una dilatada experiència en papers còmics per a sèries de TV i on el recordem pel seu personatge d'apoderat en la sèrie Que fue de Jorge Sanz, de David Trueba. Potser posaríem un únic però, i és que al principi de Matar a Dios hi ha una seqüència innecessària per al desenvolupament de la trama i que serveix únicament per presentar Déu... però és un fet realment menor i també ajuda a cobrir els escassos noranta minuts que dura la cinta que es fan extremadament breus i lleugers.
En definitiva, una entretinguda i recomanable pel·lícula amb unes petites gotes d'ironia, de vegades una mica pessimista però sempre divertida. Estarem atents a l'obra d'aquesta parella de directors que no han pogut tenir una millor estrena en el seu primer llarg darrere de la càmera.
Chusé Inazio Felices – Elcineenlasombra.com |