Farhadi treu nota en el seu salt al cinema espanyol gràcies a uns actors,
encapçalats per Bardem i Cruz, en perfecta sintonia

Asghar Farhadi no ho amaga, no es desvia del tema donant diferents respostes, ni improvisant teories. Ho diu obertament: el que més li interessa en la vida –i, per tant, en el seu art– és descobrir les raons per les quals els homes actuem com ho fem, ja sigui bé o malament. A la recerca d'aquestes explicacions, col·locant els seus personatges, com titelles, en diferents escenaris austers però complexos, articula les seves pel·lícules com trencaclosques, com puzles en què van encaixant les peces. Els seus personatges van traient-se capes, caretes, van esquivant-se fins que troben la solució, sentit i motivacions inicials dels seus actes. Així construeix el director iranià els seus thrillers emocionals, d’A propósito de Elly a Nader y Simin, una separación, El viajante o Todos lo saben. Els seus films comparteixen fonaments, inquietuds i, per això, entrar a veure una nova pel·lícula de Farhadi és entrar una mica amb la lliçó apresa, amb part de la feina feta. Todos lo saben coincideix fins i tot en premissa o MacGuffin amb A propósito de Elly: una desaparició que desencadena entre els protagonistes la desconfiança, el dubte, la sospita i obre les ferides del passat.

Precisament, el passat és un altre d'aquests suports del cinema de l’iranià. I les conseqüències del temps pretèrit sobre el present va ser també el que va rastrejar en la seva altra experiència fora de l'Iran, a França. Encara que llavors era més una pel·lícula en francès que francesa, mentre que a Todos lo saben el repte era encara més gran. Diu Farhadi que la història va néixer com espanyola i havia de ser-ho des de l'idioma fins a captar els més petits costums. Potser per aquest afany arrenca fent una presentació dels personatges que recorda gairebé aquests pastitxos turístics que va filmar Woody Allen en el seu cinema pel món. Escenes inundades per raigs de sol als camps manxecs, que res tenen a veure amb el Farhadi conegut. Per sort, acaben aviat, i l'acció que es desenvolupa a partir de la desaparició torna a ser el cinema del director iranià, situat a Espanya, molt espanyol (perquè aquestes noces són 100% espanyoles), però també de qualsevol lloc del món. I, no obstant això, potser també contagiat per aquest entorn, el thriller dramàtic de Todos lo saben es desplaça més cap al melodrama, el novel·lesc i fulletonesc, recolzat també perquè aquesta és la seva pel·lícula més coral. Encara que amb dos personatges que destaquen per sobre de la resta, els que interpreten magistralment Penélope Cruz i Javier Bardem, tots els que els envolten donen algunes de les seves millors interpretacions o, almenys, les més fresques, plenes de matisos i registres. Queda molt clar que Farhadi els va treure de la seva zona de confort (amb Bardem, Eduard Fernández, Ricardo Darín o Bárbara Lennie és especialment notable) i els porta per territoris desconeguts.

Si, fins ara, Farhadi era un d'aquests anomenats 'director d'actors', aquí ho és tant que sembla deixar en ells el gran pes de la pel·lícula. O bé perquè són ells els que li donaven aquesta espanyolitat que tant buscava o bé perquè hagi estat fortuït, perquè els actors són millors que la mateixa història que estan explicant. Aquest dream team d'actors és el millor de Todos lo saben.