‘Viudas’: Steve McQueen, quatre dones i un destí

Aquest és el film menys ambiciós de Steve MacQueen i, alhora, el més capacitat per provocar gaudi.

Considerant que les tres primeres pel·lícules de Steve McQueen (Hunger, Shame, 12 años de esclavitud) componen un tríptic sobre diverses de les maneres que l'home té de ser maltractat i portat al límit del sofriment, sobre el paper la quarta representa una desviació: és una pel·lícula d'atracaments i per tant, per definició, una obra dissenyada per entretenir.

"El que em va interessar d'aquesta història va ser treballar en el gènere, volia fer una pel·lícula d'atracaments", ens explicava el cineasta. "Però, alhora, vaig veure possibilitats d'introduir molts elements en la narrativa. Per això el vaig situar al Chicago d'avui i no en el Londres dels 80. Perquè Chicago és un formiguer de races, religions, política, criminalitat... Des d'Al Capone fins al present. Volia parlar de tots aquests temes sense deixar de fixar-me en les quatre dones protagonistes", afegeix.

Viudas s'inspira en una minisèrie britànica creada per Lynda La Plante, que es va estrenar a la televisió anglesa el 1983: "Devia tenir com 13 anys i la vaig veure amb la meva mare i la meva germana. Em vaig sentir identificat amb aquestes dones en les quals ningú creia. Ningú pensava que fossin capaces d'aconseguir alguna cosa i menys de donar un cop. Elles m'agradaven i aquesta va ser la primera raó per fer la pel·lícula".

Viudas explica la mateixa història que la sèrie dels 80: tres dones es veuen obligades a executar un robatori per saldar el deute que els han deixat els seus marits, uns lladres que van morir intentant enganyar el tipus equivocat. Malgrat aquesta premissa, això sí, inclou menys escenes d'acció de les que es podria esperar. A la pel·lícula, McQueen prefereix centrar-se a retratar persones normals -pertanyents a minories- que fan el mal perquè estan desesperades i perquè aquesta és la seva única manera de sobreviure; gent decidida a rebel·lar-se contra un sistema que priva del poder a tot aquell o aquella que no sigui un home blanc.

Les protagonistes indiscutibles són Elizabeth Debicki, Cynthia Erivo, Michelle Rodriguez i Viola Davis, amb qui McQueen va voler comptar per una raó: "No són les típiques actrius de Hollywood, però són dones que veus cada dia", sosté. Però Viudas no només explora assumptes de gènere i raça, també parla de fractures familiars, religió, polítics corruptes i diverses coses més.

De fet, la principal pega que es pot posar a la pel·lícula és que acumula prou material argumental per omplir una temporada televisiva sencera. Res greu, en tot cas, especialment perquè en cap moment arriba a sabotejar la diversió -el relat fins i tot inclou un parell de girs argumentals impossibles que evidencien la mà de Gillian Flynn en el guió-, ni impedirà que la narració combini expertament l'elegància amb la fúria i la lleugeresa amb la transcendència. Si algú és capaç de recordar una altra intriga d'atracaments posterior a Tarde de perros (1971) amb tant de suc i alhora tan eminentment gaudible com aquesta, que aixequi la mà.