2018.05.16 - CANES 2018: Wim Wenders torna i porta a Canes, en projecció especial, un documental sorprenentment simple sobre el Summe Pontífex

El Papa Francisco és probablement el Summe Pontífex més estimat de la història moderna. Un home amb un estil de vida modest i la seva al·legada ment oberta li han permès guanyar-se l'admiració de persones dins i fora de la comunitat catòlica. Les seves paraules són escoltades, es guanyen el respecte dels creients, ateus i persones d'altres creences, i són citades sovint en els mitjans de comunicació i xarxes socials. El seu ascens al lloc de cap de l'Església Catòlica el 2013 va causar sensació, no només perquè va ser la primera persona nascuda a les Amèriques a ser designada com a Papa i el primer jesuïta a portar el títol, sinó també perquè va escollir el nom de Francesc, inspirat per Francesc d’Assis, una de les figures religioses que més han influït en la cristiandat des dels seus inicis.

Wim Wenders no ho va dubtar ni un segon quan l'exoficial de premsa del Vaticà, Monsenyor Dario Vigano, el va contactar amb una inusual invitació per realitzar un film sobre el recentment designat Papa, El Papa Francisco, un hombre de palabra, documental que apareix ara com una projecció especial al Festival de Canes. Les entrevistes realitzades al Papa Francesc es van filmar utilitzant un interrotrón, un sistema que consisteix en dos teleapuntadors connectats a dues càmeres, una d'aquestes càmeres grava l'entrevistat i l'altra envia informació al teleapuntador de l'entrevistador; amb això, Wenders va crear un sentiment de proximitat immediata, com si les entrevistes tinguessin lloc exactament entre els vídeos d'arxiu, les imatges dels seus viatges i els diversos discursos que Francesc ha fet sobre temes ambientals, pobresa al món i la crisi de refugiats, en diverses institucions d'importància internacional. Els ulls del Papa miren directament el públic, el seu cap s'inclina lleugerament a un costat, sempre amb un amigable somriure a la cara, gairebé convidant-nos a entrar a la conversa.

D'una banda, la seva dedicada lluita contra la pobresa, la cobdícia i el consumisme, el seu suport als treballadors, i les seves crides públiques per salvar el medi ambient, prevenir guerres i donar suport als refugiats són temes crucials per entendre’l com a persona, de la mateixa manera que les tres "T" que ell creu que faran del món un lloc millor: trabajo, tierra, techo. El film de Wenders també ens mostra que el Papa ha renunciat a la riquesa i prefereix viure en un modest apartament fora de la ciutat del Vaticà, per estar èticament més a prop d'aquells que viuen en la pobresa. Més enllà de tot això, no hi ha gaire pel que fa a detalls personals sobre el pontífex. El documental de Wenders crea un cert buit, sovint sembla més un vídeo promocional que el retrat d'un home. Només hi ha una peça de vídeos d'arxiu que té més de cinc anys (del 1999), peça que mostrava el Papa com a Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires, dirigint-se a les masses. Els familiars amb els quals es va criar, la seva educació, amics i influències personals romanen com un misteri. En lloc de retratar Jorge Mario Bergoglio, Wenders decideix comparar (de vegades de manera exagerada) el Papa i Francesc d'Assís, per mitjà de dramatitzacions mudes i en blanc i negre que mostren el llegendari sant. Es tracta d'una peça sorprenentment superficial, venint d'un director que ens ha meravellat amb documentals com Notebook on Cities and Clothes (1989), Buena Vista Social Club (1999) i La sal de la Tierra (2014).