2018.03.20 - El judici i la posterior absolució del "Carnisser de Vílnius"
serveixen com a argument a la nova pel·lícula de Christian Frosch,
estrenada al Festival Diagonale
El director austríac Christian Frosch va trobar per casualitat la idea per al seu drama judicial, Murer - Anatomie eines Prozesses, que va inaugurar el Festival Diagonale (del 13 al 18 de març). Durant una visita al Museu Estatal Jueu Vilna Gaon, va topar amb la figura de l'oficial austríac de l’SS Franz Murer, responsable de les atrocitats comeses al gueto de Vílnius entre el 1941 i el 1943. Després de la guerra, només quedaven 600 dels 80.000 jueus que residien a Vílnius, coneguda fins llavors com "la Jerusalem del Nord". Frosch, sorprès de no haver sentit mai res sobre el "Carnisser de Vílnius", va començar a investigar el cas Murer als arxius estatals fins que va trobar la prova d'un dels judicis més vergonyosos del segle XX. Franz Murer va ser condemnat a Lituània a 25 anys de treballs forçats per l'assassinat de ciutadans soviètics el 1948 i posat en llibertat el 1955 amb motiu del Tractat de l'Estat Austríac. Això li va permetre tornar a Estiria, on va iniciar la seva carrera com a representant de districte del Partit Popular Austríac i, més endavant, el seu negoci agrícola. Gràcies a la perseverança de Simon Wiesenthal, Murer va ser arrestat novament el 1962 i portat a judici el 1963 a Graz.
Christian Frosch va escriure un guió basat en els arxius del judici, l'argument del qual narra els 10 dies que va durar el judici on Murer va ser absolt. L'habilitat del director per transmetre el sentiment general d'una nació que encara nega el seu passat recent té més pes que el judici en si mateix. "Els nens sempre causen bona impressió als membres del jurat: com més petits, millor", li diu Böck, l'advocat de la defensa (Alexander I Fennon), a un relaxat Murer (Karl Fischer) abans del judici. També li aconsella quina roba posar-se: "No facis servir botons... Una jaqueta gastada vol dir treball i pàtria". En efecte, pàtria i "valors austríacs" són les bases de l'advocat durant el judici. Confronta ficció i fets, utilitzant la creença estesa que Àustria va ser la primera víctima d'Anschluss. La pel·lícula també exposa les mentides polítiques per encobrir figures públiques i, d'aquesta manera, fer més comprensible l'absolució de Murer.
Els membres de jurat semblen poc impressionats per les històries d'horror que expliquen els testimonis. Els testimonis punyents de Leon Schmigel (Doval'e Glickman), el fill del qual va ser assassinat d'un tret davant els seus propis ulls, i Jakob Kagan (Ariel Nil Levy), el pare del qual va tenir un destí similar, només aconsegueixen commoure a un d'ells. L'advocat de l'acusació, Schuhmann (Roland Jaeger), intenta subratllar la indiferència d'un entorn aliè als crims comesos. La cinematografia del veterà director de fotografia Frank Amman aporta autenticitat amb el seu acostament documental i complementa l'excel·lent disseny de vestuari d'Alfred Mayerhofer, i els decorats de Sylvia Kasel. La talentosa coach de llengua Tal Hever aconsegueix ressuscitar el Yiddish, com es pot observar en el Simon Wiesenthal de Karl Markovics.
Marina Richter – Cineuropa.org |