2018.09.11 - TORONTO 2018: Mia Hansen-Løve viatja a l'Índia,
de la mà de l'amor i de la guerra, injectant nous temes a la refinada dolçor
que caracteritza el seu cinema

"Cap món és més real que un altre". En anar-se'n a rodar a l'Índia i en titular la seva nova pel·lícula Maya, la cineasta francesa Mia Hansen-Løve no va mantenir en secret les seves intencions de sondejar l'envergadura de les il·lusions. Addicció, culpabilitat, sensació de buit, pes del passat, transició, descobriment de nous territoris, bellesa intemporal del món, sentiments purs i maniobres de l'ombra, la guerra i l'amor: el llargmetratge, estrenat dins de la secció Special Presentations del 43è Festival de Toronto, recorre de manera subterrània una multitud de temes sota l'embolcall d'una història teixida entorn de la reconstrucció psicològica d'un corresponsal de guerra occidental traumatitzat, i de la seva trobada a Goa amb una jove dona índia. A través d'aquest viatge de llarg abast, novel·lesc i magníficament posat en escena, la directora també dona vida, per primera vegada en la seva filmografia (i amb certs tocs de thriller), als conflictes interns (un dels seus temes predilectes) d'un personatge addicte a la violència de la seva professió que intenta reestructurar-se i renéixer.

"M'omple de satisfacció l'acció, no la paraula", "ni psicoanàlisi, ni llibres, la meva teràpia no passa per aquí". Gabriel (Roman Kolinka), un jove d’1,80 m, 61 quilos i 32 anys, és repatriat a París, emocionalment ferit, després de quatre mesos de captivitat a Síria. Simulacres d'execucions, maltractaments, desplaçaments forçosos, crits dels altres captius, el sentiment de culpabilitat en haver deixat enrere un col·lega; a part de Fred (Alex Descas), alliberat al mateix temps que ell, no és capaç d'expressar-se amb ningú, i se sent buit i crea el buit al seu voltant. Decideix llavors anar-se'n a l'Índia, un país on descobrirà més tard que hi ha viscut els set primers anys de la seva vida, i on la seva mare (Johanna ter Steege) s'ha quedat, al capdavant d'una ONG a Bombai. Però és a Goa on s'instal·la Gabriel, en un bungalou a la vora de la mar, restaurant una petita casa al camp, creuant en solitari i en escúter els voltants, freqüentant els bars a la recerca d'aventures com si no hi hagués demà. Un període actiu, puntuat per records del seu passat dolorós, que prendrà una nova direcció en conèixer Maya (Aarshi Banerjee), la filla de 17 anys (que torna temporalment a l’Índia, entre els seus estudis a Londres i Sydney) del seu padrí Monty (Pathy Aiyar), propietari d'un hotel de luxe en un lloc paradisíac. Al llarg del temps que passa, entretallat pels viatges de Gabriel per conèixer l'Índia, es desenvolupa una atracció entre tots dos, mentre que comencen a planar sobre ells estranyes amenaces...

Maya, que narra una bella història d'amor de la qual Mia Hansen-Løve sap perfectament retratar totes les etapes, atorgant-los el temps necessari perquè es nodreixin dels matisos del seu ampli argument, és també una pel·lícula visualment rica i estèticament aconseguida (amb Hélène Louvart a la direcció de fotografia). La cineasta prova posseir un profund coneixement de les esplendors de l'Índia, tot i que se li podria retreure el fet que la història tingui lloc exclusivament en àmbits socials molt privilegiats. També és veritat que la directora ha volgut potser abraçar massa temàtiques al voltant del nus sentimental, i que pràcticament tota la pel·lícula reposa a les espatlles d'un Roman Kolinka sòlid, però encara lluny de ser un actor en ple domini de les seves capacitats. No obstant això, més enllà d'aquests petits problemes, el llargmetratge demostra un alt nivell de qualitat cinematogràfica, i ofereix tots els refinats plaers d'una història amb diferents passatges.