MENTS BRILLANTS

Títol original: Première année Direcció i guió: Thomas Lilti País: França Durada: 92 min Any: 2019 Gènere: Drama / ensenyament Interpretació: Vincent Lacoste, William Lebghil, Michel Lerousseau, Darina El Joundi, Benoît Di Marco, Graziella Delerm, Guillaume Clérice, Alexandre Blazy, Noémi Silvania, Laurette Tessier, Adrien Schmück, Quitterie Boascals de Reals, Tiphaine Piovesan, Jeremy Corallo, Mehdi Amouri, Jessica Corre, Benjamin Pariente, Elodie Chauveau, Maxime Fosset, Christophe de Mareuil, Pierre Samuel, Antoine Lilti Música: Alexandre Lier, Sylvain Ohrel, Nicolas Weil Fotografia: Nicolas Gaurin Distribuïdora: Adso Internacional Management Estrena a Espanya: 05/04/2019

Pendent de qualificació
Doblada en català i versió original subtitulada en català

SINOPSI

El primer any d'Universitat sol ser el més complicat per als estudiants, especialment si estudien medicina. D'això s'adona ràpidament Benjamin, un alumne de primer curs que somia ser metge a qualsevol preu. Benjamin coneix allà Antoine, un jove que va més endarrerit que la resta de la seva promoció. Junts, es proposen aconseguir superar l'any, traient molt bones notes, sense importar el sacrifici que hagin de fer. Els dos joves faran una amistat entranyable mentre lluiten per fer realitat els seus somnis.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

 

2018.09.12 - Thomas Lilti signa una comèdia fresca i intel·ligent sobre la selecció exhaustiva dels estudis de medicina, a través del retrat de dos amics

Entre 2.300 i 2.500 joves aspirants, alineats darrere dels seus pupitres com pollastres en bateria en un ampli hangar a Villepinte, als afores de París, escolten mentre el micro explica les consignes de la prova (preguntes d'opció múltiple a les quals cal respondre amb rapidesa). El seu objectiu són les 329 places a segon curs de medicina, aquest famós numerus clausus que l'actual govern francès té intenció de revisar. Thomas Lilti dedica el seu quart llargmetratge, Ments brillants (‘Première année’), a aquest procés de selecció extrem centrat en "la capacitat de digerir una gran quantitat d'informació". Amb aquesta pel·lícula tanca una trilogia de comèdies socials contemporànies sobre el món de la medicina, que va iniciar amb Hipócrates (estrenada a la Setmana de la Crítica de Canes el 2014, que va vendre 950.000 entrades a França i va obtenir set nominacions als premis Cèsar de 2015, incloent-hi les categories de Millor pel·lícula, director i guió) i va continuar amb Un doctor en la campiña (1,5 milions d'entrades venudes a França i una nominació al Millor actor als premis Cèsar de 2017).

Flashback: inici del curs universitari a París Descartes. En un amfiteatre ple de gom a gom, Benjamin (William Lebghil) comença la carrera que ha triat després del batxillerat per seguir els passos del seu pare cirurgià. També es troba amb Antoine (Vincent Lacoste), que ja fa dos anys que és a  primer curs. L'ambient està carregat: tots estan tensos i la selecció s'anuncia mortal (sense tenir en compte el batxillerat, les opcions de passar a segon curs són del 2%). Tutories dels veterans, simulacres d'examen, fitxes, cursos d'introducció a l'agost, cues per obtenir bones places al curs: Benjamin descobreix amb relativa passivitat un nou món en què Antoine està profundament immers ("Cada vegada que vulguis plorar, et dius que ho fiques en un pot i que ja l’obriràs després"). Els dos condeixebles decideixen treballar junts, a un ritme més que intensiu, en un ping-pong verbal a tota hora del dia i de la nit, i a tot arreu. El pla d'atac: "Aprendre a respondre automàticament" i engolir, per exemple, 10 anys d'anals de totes les facultats en 15 dies. L'associació funciona de meravella i amb bon humor fins que el primer examen de gener (decisiu per al resultat final), Benjamin (132è) avança a Antoine (218è) i la seva relació canvia per complet... A més de ser una prova competitiva, digna d'Ironman, aquest sistema de selecció és també un reflex de les desigualtats socials entre els que tenen els codis d'aprenentatge i els que no.

Thomas Lilti, dotat d'un innegable talent per crear obres populars sobre qüestions socials que afecten també altres països a més de França, signa una pel·lícula molt simpàtica, simple, ben executada, divertida i analítica, recolzant-se en una bonica història d'amistat. Una manera de posar sobre la taula el tema crucial de "posar la societat al servei de l'escola i no al revés".

Fabien Lemercier – Cineuropa.org


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: