GOODBYE RINGO

GOODBYE RINGO - Trailer Oficial - CAST from Colibri Studio on Vimeo.

Direcció: Pere Marzo Guió: Raul M. Candela , Pere Marzo, Federico Sartori, Francina Verdés Països: Espanya, Itàlia Durada: 61 min Any: 2018 Gènere: Documental, històric Interpretació: Documental Música: Hamid E. Martín Fotografia: Óscar Guillén Estrena a Espanya: 7/10/2018

Apta per a tots els públics
Versió original en català, castellà i italià, amb subtítols en castellà 

SINOPSI

Han passat cinquanta anys de l'època daurada del spaghetti western, un gènere cinematogràfic únic que va reimaginar el Far West americà. Avui dia pocs recorden els estudis Balcázar de Barcelona, uns dels més prolífics del gènere durant gairebé una dècada. Excepte alguns supervivents, professionals d'un cinema que ja no existeix, que s'entesten a fer-nos arribar la seva fascinant història.

(Catalanfilms.cat)

CRÍTICA

La història oblidada dels spaghetti western a Esplugas City

 
El documental de Pere Marzo recupera l'època d'esplendor en què els estudis Balcázar van rodar desenes de pel·lícules de l'Oest

Un home cantusseja la cançó Sabor a mí mentre condueix per una carretera solitària. Al cap d'una estona decideix parar el cotxe i observa el paisatge agrest al seu voltant. Tot d'una, la pantalla sembla mirar enrere per reviure imatges d'un western rodat en el mateix lloc fa uns quants anys. En aquest mateix instant, a l'home del vehicle l’assalta la banda sonora d'un passat i es fon en un intercanvi de trets amb alguns malfactors.

L'inici de Goodbye Ringo no podia ser més divertit. El primer llarg documental de Pere Marzo (Barcelona, ​​1988) ens convida a conèixer una emocionant història que ha caigut en l'oblit, aquella en què Esplugas City va fer de bressol dels spaguetti western entre els anys 1964 i 1972. Ni més ni menys que una seixantena de llargmetratges produïts pels extints estudis Balcázar van sortir d'aquest poblat fictici situat a Esplugues de Llobregat del qual ara només queda una trista palmera com únic record que es manté dret i que donava la benvinguda al recinte. Pistoleros de Arizona va ser la primera d'una fornada de cintes com Crónica de un atraco o Le llamaban calamidad que van sortir d'aquest gran plató amb aires d'esperit hollywoodià.
[...] El far west americà es va instal·lar a Esplugas City, als afores de Barcelona, igual que passaria als paratges desèrtics d'Almeria o al poblat madrileny d'Hoyo de Manzanares. Espanya va adoptar així com a propi el gènere clàssic per excel·lència dels Estats Units. Va ser una època d'esplendor que va contagiar la màgia del setè art a molts vilatans, que van veure l'oportunitat de treballar en la indústria i aprendre l'ofici a marxes forçades a falta de les instruccions de professionals. Les pel·lícules es feien de pressa i a un cost baix.

Marzo nodreix la seva obra amb un muntatge àgil que juga a reviure capítols del passat a través dels testimonis de cinc protagonistes. Entre ells destaca Alberto Gadea, cap d'especialistes que va rodar més de 50 pel·lícules al poblat de l'oest català en la seva joventut. Ell somiava ser actor, però es va haver de conformar amb petits papers i algunes ferides pròpies de qui es llança a terra en plena acció sense haver calibrat bé l'abast de la caiguda. Resultat: un canell trencat que no li va impedir treballar l'endemà. L'amor pel western podia amb tot. "El cinema es fa per amor, no per diners", com rememora un altre personatge.

Aquest aire de nostàlgia és molt present a Goodbye Ringo. I és que el western made in Spain va deixar la seva empremta i va marcar profundament l'existència de molts joves desitjosos de viure en pròpia pell les entranyes d'un cinema que ja no existeix. El mateix Gadea, Giorgio Capitani, Paco Marín, Romolo Guerrieri o Maurizio Amati ens recorden un passat fascinant en què el bé i el mal es mirava de cara, s'entrecreuaven bales i es palpava la venjança. Tot això en el marc d'un enclavament abillat de barrets, botes i pistoles que perdura amb força en la memòria d'aquests supervivents, encara que no tant en la col·lectiva de la nostra cinematografia.

El documental reflexiona sobre una època, una manera de fer pel·lícules des del respecte, l'admiració i l'enyorança d'un temps que va fer impacte en moltes persones. D'alguna manera és un sentit homenatge als que van participar de tot aquest engranatge polsegós durant gairebé una dècada que va acabar saltant per l’aire sense gat amagat per decret del règim de Franco el 1972. Però el millor de tot és que la càmera de Marzo dota la història d'un fi sentit de l'humor que l'espectador agraeix entre tants sentiments trobats i ornats en forma de fragments de spaguetti westerns, fotografies dels rodatges, noticiaris de l'època i una veu en off que va embastant a foc lent el relat .
[...]

Astrid Meseguer – Lavanguardia.com  
 

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: