THE BREADWINNER (EL PAN DE LA GUERRA)

Títol original: The Breadwinner Direcció: Nora Twomey Guió: Anita Doron, Deborah Ellis (llibre: Deborah Ellis) Països: Irlanda, Canadà i Luxemburg Durada: 93 min Any: 2017 Gènere: Animació, família Música: Jeff Danna, Mychael Danna Distribuïdora: El Sur Films Estrena a Espanya: 14/06/2019

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

Parvana és una noia d'onze anys que viu a la capital de l'Afganistan, Kabul, durant el període de domini dels talibans. Quan el seu pare és detingut, els membres de la família es queden sense recursos i, pel fet que les dones tenen prohibit guanyar diners, decideixen transformar Parvana en un noi per poder treballar.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

2017.10.09 - La companyia d'animació irlandesa Cartoon Saloon (La canción del mar) presenta el seu nou llargmetratge, dirigit per Nora Twomey, que tracta sobre el viatge d'una nena petita a l'Afganistan

Després de l'aclamada animació irlandesa The Secret of Kells, Nora Twomey dirigeix la pel·lícula animada El pan de la guerra, que participa en la secció oficial del London Film Festival d'aquest any.

La pel·lícula, basada en un llibre de Deborah Ellis i amb la participació d'Angelina Jolie com a productora executiva, té lloc al Kabul talibà de 2001, on el terror i el tracte injust als civils (especialment, a les dones) estan a l'ordre del dia. En una casa atrotinada a les muntanyes, a la zona més pobra de la ciutat, viu Parvana (Saara Chaudry), d’11 anys, amb la seva germana gran, el seu germà petit, la seva mare i el seu pare, un professor que va perdre una cama durant la guerra contra els russos.

Després d'un altercat amb la policia talibana, el pare de Parvana (Ali Badshah) és empresonat per defensar la seva filla contra un antic alumne seu. Així comença el viatge de Parvana. Com que les dones no poden sortir de casa sense companyia masculina, la família queda abandonada a la seva sort i els seus membres han de lluitar per aconseguir menjar i aigua. A més, Parvana està decidida a treure el seu pare de la presó. Ràpidament, s'adona que només hi ha una manera d'enfrontar-se a aquesta situació: tallar-se els cabells i convertir-se en un noi.

Durant la pel·lícula, som testimonis de l'estreta relació de Parvana amb la seva família i la seva nova amiga Shauzia (Soma Bhatia), una antiga companya de classe que també es disfressa de noi per sobreviure en una societat dominada per homes. Encara que la pel·lícula retrata la vida quotidiana a Kabul les setmanes prèvies a l'inici de la guerra amb els Estats Units, també mostra característiques de la identitat afganesa. En el rodatge van intervenir diversos assessors afganesos per garantir la descripció exacta dels valors i la cultura afganesos, una autenticitat que es reflecteix en uns personatges dolços i, alhora, complicats. A més, la seva animació dibuixada a mà, simple però enlluernadora, aconsegueix que els trets dels personatges romanguin expressius; i reflecteix l'ambient del lloc mitjançant aquarel·les de les vistes de la ciutat i paisatges colorits, polsosos i destrossats per la guerra.

El pare de Parvana li va ensenyar diverses destreses com llegir i escriure, una educació bàsica a la qual molt pocs tenen accés. Però a més d'aquests recursos, Parvana també és una gran narradora i la pel·lícula intercala els capítols d'una història que ella li explica al seu germà petit i a la seva amiga Shauzia. Aquests moments, il·lustrats amb animació amb retalls, transmeten les tradicions del país a través de la imatgeria del folklore i la música afganesa. Aquest contrast en els mètodes d'animació aporta originalitat a la posada en abisme i deixa prou espai per a l'humor i els trucs d'animació alegres que enriqueixen la pel·lícula, el to de la qual seria molt dramàtic sense ells. A mesura que avança la narració, la història de Parvana es converteix en un reflex del seu propi viatge.

El pan de la guerra és una pel·lícula pertinent en l'actualitat, ja que l'emancipació femenina a l'Afganistan i altres zones en conflicte sembla impossible. No obstant això, la pel·lícula ofereix una mirada tendra als seus personatges mentre recorre a elements com la cultura, la identitat i els drets de les dones per retratar un període fosc de la història contemporània de l'Afganistan.

Maureen Gueunet – Cineuropa.org

 



    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: