LA (DES)EDUCACIÓN DE CAMERON POST

Títol original: The Miseducation of Cameron Post Direcció: Desiree Akhavan Guió: Desiree Akhavan, Cecilia Frugiuele (novel·la: Emily M. Danforth) País: EUA Durada: 90 min Any: 2018 Gènere: Drama adolescent Interpretació: Chloë Grace Moretz, Sasha Lane, Forrest Goodluck, John Gallagher Jr., Jennifer Ehle, Quinn Shephard, Dalton Harrod, Christopher Dylan White, Emily Skeggs, Isaac Jin Solstein, Steven Hauck, McCabe Slye, Melanie Ehrlich, Alexandra Imbrosci-Viera, Seamus Boyle, Billy Brannigan, Kim Emerson, Kat Gonzalez, Joyce Hausermann, Spencer List, Rebeca Martinez, Billy Thomas Myott, Francesca Noel... Música: Julian Wass Fotografia: Ashley Connor Distribuïdora: Good Films Estrena a Espanya: 05/07/2019

No recomanada per a menors de 16 anys
Versió original subtitulada en castellà  

 

SINOPSI

1990. Després de la mort dels seus pares, una noia de Montana de dotze anys se n'ha d'anar a viure amb la seva tia, una dona molt conservadora. La vida de la jove es complica encara més quan és obligada a entrar en un centre de rehabilitació per a persones homosexuals després de ser descoberta amb la seva millor amiga en una situació una mica compromesa.

(Sensacine.com)

 

CRÍTICA

 

En una societat heteronormativa desviar-se del cànon establert sobre els estereotips de gènere o l'orientació sexual ha estat tractat històricament i segons èpoques com a perversions -desviacions humanes d’allò natural predefinit per allò biològic o fins i tot per una entitat sobrenatural que ha regit els principis morals i destinacions de civilitzacions senceres-, o directament com a malalties amb una possible cura a través de les teràpies de conversió. Una idea establerta a la dècada dels anys vint del segle passat, que encara que vista com una possibilitat remota es va acceptar socialment com una sortida per a tots aquells que fossin identificats en la seva "anormalitat".

Algunes pel·lícules han reflectit aquesta terrible realitat d'individus forçats per la pressió social i com a única sortida perquè se'ls permetés seguir integrats en un sistema que els exclou. [...]

Aquestes referències no són precisament arbitràries per parlar de The Miseducation of Cameron Post, la segona pel·lícula de Desiree Akhavan. Amb elles comparteix temàtica i fins i tot elements argumentals i discursius. La seva protagonista és una adolescent que en el ball de graduació de l'institut és descoberta mantenint relacions sexuals amb una altra noia. Per això és obligada per la seva tia a ingressar en un campament religiós per rebre l'ajuda que suposadament necessita i així abandonar aquests comportaments tan indesitjables. Basada en la novel·la homònima d'Emily M. Danforth, l'esforç d'ambientació per part de la directora a partir de referències culturals és notable, principalment musicals i cinematogràfiques. El focus narratiu es posa en les dinàmiques del grup de joves que conviu en aquesta institució i el conflicte que es crea entre la seva pròpia naturalesa i l'intent d'acomodar uns valors imposats pels adults que els assisteixen, que entren en directa contradicció amb els seus impulsos i desitjos intuïtius. Akhavan estructura el seu film al voltant de les relacions i els vincles que es creen entre les víctimes de l'odi i l'aversió dels responsables del centre a les seves orientacions sexuals. També hi ha molt present una mirada més enllà de les màscares socials i culturals que es construeixen a partir de jerarquies ètiques capritxoses i incompatibles amb la realitat humana.

És precisament en això últim que destaca la proposta narrativa de la pel·lícula. Un constant enfrontament que s'expressa a partir de l'abús i la tortura psicològiques camuflades amb bones intencions i somriures perquè els "pacients" rebutgin el seu propi ésser. Les conseqüències mentals i materials s'exhibeixen sense cap tipus de compromís ni condescendència amb el seu tractament formal. Encara que allò emocional sigui el seu principal interès, no deixa d'estar recolzat per un concís però precís desenvolupament psicològic per mínima que sigui la presència de cada personatge. L'artifici, la falsedat i la hipocresia es denuncien a través de cada interacció, de cada xerrada comuna, de cada discussió per la discordança amb la situació de dimensions kafkianes en la qual es troben.

El sentit de l'humor tan peculiar i sarcàstic ajuda tant a la protagonista i els seus companys com al mateix espectador a suportar la gravetat d'un relat que no eludeix la tragèdia com a part de l'experiència vital. Si bé és cert que es nota cert acomodament en l'adaptació literària del material de partida de l'estil de la directora -i potser també en els processos de producció més estandarditzats de la indústria indie-. Això sembla haver afectat una narració molt més convencional i menys incisiva que la seva anterior cinta, Appropriate Behavior (2014), i en la seva forma d'abordar els diàlegs i el tractament còmic de les seqüències. Quelcom especialment perceptible en el muntatge i la sobreexposició del missatge implícit de la pel·lícula, subratllat de forma innecessària i redundant en tot moment, tot i que el seu final albergui una ambigüitat pròpia de la brillant ironia dramàtica amb la qual resol la història. L'optimisme present en la recerca de la llibertat i la identitat es veu retallat pel desafiament a unes circumstàncies impossibles de transformar com a individus.

Ramón Rey – Cinemaldito.com
 

 

 

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: