Sarah O'Neill és una jove mare que es muda amb el seu fill, Chris, per escapar del seu fosc passat. Un dia, mentre mare i fill jugaven junts, Chris es perd al bosc, i cau aparentment en un estrany forat. Per a alleujament de Sarah, el nen apareix uns moments més tard. No obstant això, Chris no sembla ser el mateix. El seu comportament ha canviat i una aura paranormal sembla envoltar-lo. Les sospites d'aquesta mare s'incrementaran quan la seva veïna afirmi que, dins de Chris, hi ha un diabòlic impostor.

(Sensacine.com)

El primerenc Lee Cronin explora l'amor d'una mare pel seu fill
en aquesta cinta de terror contemporani

La cinta irlandesa de terror Bosque maldito es va projectar a la secció Midnight de Sundance, suscitant el tipus d'expectació que sol reservar-se a directors consolidats, i no a un primerenc com Lee Cronin. Tal expectació pot atribuir-se en part al fet que el curt de Cronin Ghost Train (2016) ha aconseguit l'estatus d'obra de culte entre els aficionats al cinema de gènere, i abans de la mostra de Park City, l'òpera prima de l'irlandès estava sent adquirida per distribuïdors prestigiosos de tot el món. Els rumors deien que The Hole in the Ground seria l’Hereditary d'aquest any, i és fàcil comprendre d'on vénen aquestes comparacions: el gènere de terror, una interpretació forta per part d'una dona protagonista (a més, el personatge també és mare) i un final vague i psicològic que deixa els espectadors intentant desxifrar el significat del que acaben de veure. Però malgrat aquest enlluernador desenllaç, The Hole in the Ground és, en general, massa convencional per estar a l'altura del hype.

La interpretació de Seáana Kerslake com a Sarah, una jove mare que fuig del final d'una relació, té el potencial de posar l'actriu d'A Date for Mad Mary al principi de la llista de molts directors de càsting. El viatge de Sarah és el que dona impuls al film, sobretot perquè els esdeveniments de la trama podrien ser producte de la seva imaginació, una manifestació del trauma que segueix al final d'una relació important. Des del primer moment, no podem sinó qüestionar l'estat mental d'un personatge que creu que és bona idea mudar-se a una cabana enmig del bosc. L'acompanya el seu fill Chris (James Quinn Markey), que està en aquesta edat en què pot preguntar a la seva mare per què no ve el seu pare, i després acusar-la de ser una mentidera quan ella reconeix que la relació entre tots dos és "complicada". Cronin no perd temps i va directe al gra: el cotxe es desvia sobtadament de la carretera i el públic veu per primera vegada la nova veïna, Noreen Brady (Kati Outinen, una habitual a les pel·lícules d'Aki Kaurismäki).

Quan Chris troba un forat enorme i inexplicable a terra, la relació entre el noi i la seva mare es fa més i més conflictiva. Aquesta és la història d'un divorci en què Cronin homenatja tants clàssics de terror que s'oblida de crear-ne un de propi. En el que sí que encerta l'acció és en com passa dels ensurts que et fan saltar del seient al trauma psicològic, reptant-nos mentrestant a sintonitzar amb el fràgil estat mental de Sarah, a l'estil de Lars von Trier a Anticristo. El títol també recorda la cançó homònima de Bernard Cribbins sobre la bretxa de classes, en la qual enterrar els dimonis es presenta com a necessari per a qualsevol que vulgui avançar en la vida. La pel·lícula està menys clara que la cançó, ja que l'immens cameo de James Cosmo podria apuntar a la possibilitat que la cinta al·ludeixi a quelcom més gran i social. Dit això, Cronin no aconsegueix suplir les diverses llacunes del guió, de manera que no arriba crear una experiència general satisfactòria.