DOWNTON ABBEY

Direcció: Michael Engler Guió: Julian Fellowes (personatge: Julian Fellowes) País: Regne Unit Durada: 122 min Any: 2019 Gènere: Drama d’època Interpretació: Hugh Bonneville, Michelle Dockery, Maggie Smith, Joanne Froggatt, Kate Phillips, Imelda Staunton, Simon Jones, David Haig, Tuppence Middleton, Stephen Campbell Moore, Allen Leech, Elizabeth McGovern, Sophie McShera, Laura Carmichael, Phyllis Logan, Rob James-Collier, Jim Carter, Brendan Coyle, Penelope Wilton, Max Brown, Kevin Doyle, Lesley Nicol, Douglas Reith, James Cartwright, Philippe Spall, Darren Strange Música: John Lunn Fotografia: Ben Smithard Distribuïdora: Universal Pictures International Spain Estrena a Espanya: 20/09/2019

Apta per a tots els públics

Doblada en castellà

SINOPSI

Comtat anglès de Yorkshire, principis del segle XX. A la casa de camp de Downton, hi viu la família aristòcrata Crawley i els seus servents. Els esdeveniments més destacats de la història, a les acaballes del període eduardià (1901-1910), tenen un important efecte en les seves vides. Com, per exemple, que, arran d'un succés com el de l'enfonsament del Titanic, la família Crawley es veu en  un dilema. El seu futur hereu ha mort en aquest succés, i com que no tenen fills homes, només tres filles, aquestes no poden heretar. Aquest gir de la fortuna no agradarà als membres de la família ni als criats.

  .

(Sensacine.com)

 

CRÍTICA

 

«Downton Abbey»: el meravellós teatre del món

Pur entreteniment, intel·ligentment divertida. Aristòcrates i servitud travessats de les mateixes passions i mesquineses.

Fa molt que van saltar per l’aire les fronteres entre el cinema i les sèries, donant lloc a una interessant hibridació com a llenguatge, com a producció i com a finançament. Per això no té res d'estrany que el creador de la sèrie britànica Downton Abbey, Julian Fellowes, guanyador de l'Oscar pel seu guió de Gosford Park (Robert Altman, 2002), sigui l'autor del guió de la versió cinematogràfica que dirigeix Michael Engler, que havia estat al capdavant de diversos capítols de la sèrie que va conèixer sis temporades des del 2010 fins al 2015.

El repartiment i els personatges són els mateixos de la sèrie, així com les localitzacions i el disseny de producció. Canvia la trama, autoconclusiva, i l'estructura, adequada a una pel·lícula de dues hores de durada. El resultat és brillant, gràcies a un enginyós guió, encara que amb alguna subtrama de qualitat inferior, com la de l'atemptat regi, una mica desmanegada, o la trama romàntica gai, el problema de la qual és que es nota massa que està ficada amb calçador. La mirada que ens ofereix d'aquest microcosmos de Downton Abbey, que és en realitat un teatre del món, ens permet reconèixer les similituds de dos estrats socials oposats. Aristòcrates i servitud estan travessats de les mateixes passions i mesquineses, però també de la mateixa noblesa. No hi falta aquesta aproximació tan britànica, irònica, gairebé sarcàstica, a una estructura social tan estricta com passada de moda, al final d'una època, que com El Gatopardo, il·lustra el periclitar de l'Antic Règim, això sí, en la seva sempre singular versió britànica.

Destaca la interpretació de Maggie Smith, a qui s'ha ofert un personatge molt potent, però la pel·lícula és molt coral, i funciona com un mecanisme perfectament greixat, amb uns actors magnífics que donen exactament el que s'espera d'ells.

Pur entreteniment, intel·ligentment divertida, sense gaires més pretensions, però amb una elegància, finor i subtilesa que la converteixen en una bona recomanació per sobre d'edats i gustos cinematogràfics.

Juan Orellana – Eldebatedehoy.es


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: