HASTA SIEMPRE, HIJO MIO

Títol original: Di jiu tian chang Direcció: Wang Xiaoshuai Guió: Mei Ah, Wang Xiaoshuai País: Xina Durada: 175 min Any: 2019 Gènere: Drama Interpretació: Liya Ai, Du Jiang, Zhao-Yan Guo-Zhang, Jingjing Li, Xi Qi, Wang Jingchun, Roy Wang, Cheng Xu, Mei Yong Música: Dong Yingda Fotografia: Kim Hyun-seok Distribuïdora: Avalon Distribución Audiovisual Estrena a Espanya: 27/09/2019

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

En Yaoyun i la Liyun són un matrimoni que creuen haver-ho perdut tot. El seu fill va morir  en ofegar-se de forma tràgica. Anys més tard, la parella va decidir adoptar en Liu Xing, un jove que, però, no ha aconseguit reconfortar-los de la forma que esperaven. Per si això fos poc, en Xing decideix desaparèixer i allunyar-se dels que, per a ell, són uns "pares estrangers". El desolat matrimoni es perd en els seus records mentre espera una única cosa en les seves vides: fer-se prou vells com per deixar que el dolor sigui una cosa del passat.

(Sensacine.com)

 

CRÍTICA

 

“Hasta siempre, hijo mío”, captivadora pel·lícula
que serà recordada com una de les millors de la dècada

Una epopeia de 40 anys amb una insuperable parella protagonista

Una enginyosa i intel·ligent companya afirma que, en tota edició que es preï del Zinemaldia, sempre es presenten una o diverses pel·lícules xineses que, al final, el públic acaba designant per “la de l'arbre”, “la del gos”, “la del ventall”... A la 67a del festival, Hasta siempre, hijo mío no necessita qualificatiu perquè és la xinesa del certamen. O millor dit, una de les pel·lícules de l'any que, sense cap dubte, passarà a formar part del millor de la dècada del setè art.

El seu director té a favor seu nou pel·lícules oficials (les quals han rebut el, necessari i ben complicat d'obtenir, segell del drac per a la seva exhibició pública, després de passar per la censura) i algunes més que només s'han pogut veure en els festivals a l'estranger, sense el cèlebre visat de les autoritats. Hasta siempre, hijo mío mostra el viacrucis d'una parella, al llarg dels últims quaranta anys de la història del seu país, sota la política del “fill únic”. Instaurada a finals dels 80, com a mesura demogràfica, cau en desús o es relaxa a partir de 2015 (igual que la censura, ja que a partir d'aquesta data es pot discutir una mica més sobre les modificacions sol·licitades als cineastes). Una mesura política que afecta el més íntim de les relacions personals i estructura tota una vida, sotmesa a una estricta vigilància estatal.

El film de tres hores, al qual no li sobra ni un sol segon, comença amb dos amics jugant davant d'un riu. En aparença, tranquil i sense perill, però que, per desgràcia, no resulta ser tan inofensiu. I després d'una brillant escena d'inici, el cineasta aplica la seva primera el·lipsi que ens trasllada anys després. La pel·lícula s'estructura en una successió d'extraordinaris talls temporals, imaginatius i magistralment calculats per produir intrigues en la narració, sorpreses entre els personatges i sorprenents associacions d'idees.

Després de la primera sorpresa de l'espectador (que pot trobar-se una mica perdut al principi) tot va prenent cos, la narració s'enfila amb fluïdesa, les relacions de les famílies dels dos amics que es banyaven al riu van aclarint-se i el cineasta aconsegueix una gran epopeia, de la qual ni un sol espectador vol sortir.

Dos immensos intèrprets, Yong Mei i Wang Jiu-chun, Ós de plata a la millor actriu i actor del passat festival de Berlín, es van transformant durant les quatre dècades que abasta el film, s'adapten a les condicions, per molt insuportables que siguin (servir com a exemple d'una política amb la qual no es combrega) o es conformen davant l'adversitat però sense perdre les seves conviccions profundes.

Aquest meravellós fresc, que barreja recorreguts personals amb la història social i política, permet descobrir la Xina, molt millor que en cap manual acadèmic. Intromissió de la política en l'àmbit personal, rebuig a qualsevol manifestació occidental (de fet, una de les sol·licituds de la censura més surrealista ha estat retirar una senzilla escena en què un personatge, després de sortir d'un temple budista, passa davant d'una església i fa el senyal de la creu) o repressió de qualsevol alè de llibertat, Hasta siempre, hijo mío desglossa tota la maquinària d'un país de mètodes totalitaris.

Uns actors inspirats per la gràcia, un sublim muntatge i uns flash-backs impecables, que expliquen la situació en l'instant adequat de la narració, la pel·lícula de Wang Xiaoshuai es gaudeix com un inoblidable moment cinematogràfic. Una petita recomanació: no us deixeu explicar l'argument del film, aneu descobrint-lo en el moment en què el director ha volgut revelar-lo.

Carlos Loureda – Fotogramas.es


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: