LOS AÑOS MÁS BELLOS DE UNA VIDA

Títol original: Les plus belles années d'une vie Direcció: Claude Lelouch Guió: Claude Lelouch, Valérie Perrin País: França Durada: 90 min Any: 2019 Gènere: Drama romàntic Interpretació: Jean-Louis Trintignant, Anouk Aimée, Souad Amidou, Antoine Sire, Marianne Denicourt, Monica Bellucci, Tess Lauvergne Música: Calogero, Francis Lai Fotografia: Robert Alazraki Distribuïdora: Caramel Films Estrena a Espanya: 13/09/2019

Apta per a tots els públics
Doblada en castellà i versió original en castellà

SINOPSI

Es van conèixer molt temps enrere. Un home i una dona, la seva història d'amor fulgurant, inesperada, atrapada en un parèntesi, acabaria revolucionant la nostra forma de veure l'amor. Avui, aquest antic pilot de carreres es perd pels camins de la seva memòria. Per ajudar-lo, el seu fill anirà a buscar aquella dona que el seu pare no va ser capaç de conservar, però a qui rememora contínuament. I tot per reprendre la seva història allà on l'havien deixat.

(Sensacine.com)

 

CRÍTICA

 

“Los años más bellos de una vida”: Aquell amor viscut

L'arribada d’Un hombre y una mujer va ser un cert cop sobre la taula en el cinema francès, centrat en els anys 60 a la nouvelle vague i que ignorava aquells realitzadors que rodaven pel·lícules fora d'aquest moviment. Claude Lelouch, amb una increïble història d'amor, va trencar la baralla, fent-se amb la Palma d'Or al Festival de Canes i guanyant dos premis Oscar, els de millor guió original i millor pel·lícula de parla no anglesa. Després d'un retorn fallit el 1986, ara Lelouch torna a reunir Jean-Louis Trintignant i Anouk Aimée en una autèntica oda a aquell apassionat romanç amb Los años más bellos de una vida.

Han passat 53 anys des que en Jean-Louis i l’Anne es coneguessin i s'enamoressin. El pas del temps no ha estat en va, ja que tots dos segueixen recordant amb afecte l’apassionat romanç que van tenir durant la seva breu trobada el 1966. Ara en Jean-Louis està internat en una residència, perquè pateix mal d'Alzheimer. Pel consell de l'assistenta social, Antoine, fill de Jean-Louis, decideix buscar l’Anne, aquell amor del qual l'ancià no deixa de parlar. La dona, que ara té una botiga després d'haver estat una important productora de cinema, dubta a l'inici però, finalment, accedeix a veure el seu antic amor.

Un homenatge a l'amor i a una pel·lícula clàssica

Reprendre la història d’Un hombre y una mujer ha estat una decisió arriscada per a Claude Lelouch, perquè ja ho va intentar el 1986 amb Un hombre y una mujer: 20 años después, de resultats bastant regulars. No obstant això, el cineasta ha sabut conjugar el pas del temps a favor seu, creant una autèntica balada de tardor, amb caràcter nostàlgic però no malenconiós, en la qual es fa una oda als bons records, al que s'ha viscut.

En aquest sentit, és interessant com perfila els protagonistes de forma diferent. Ell està entrant en un procés de demència senil, mentre que ella ha portat el pas del temps de forma més ufanosa. En certa manera, Lelouch mostra com ella va acceptar l'esdevenir, el va abraçar, arribant a la vellesa amb una admirable calma, mentre que ell es va quedar més atrapat pels records del passat, aquells als quals s'aferra en saber que a poc a poc els anirà oblidant.

Lelouch té molt clar el seu sentit d'homenatge amb la pel·lícula, encara que no per això crea una proposta en la qual la senectut hagi de ser l'ocàs de la vida. No som davant d’Amor de Haneke, sinó davant d’un relat sobre gaudir del moment, fins i tot sent ancià. El mateix títol ho dóna a entendre: Els anys més bells d'una vida... són aquells que encara no s'han viscut. Per això, el film desprèn una aroma d'energia, de vitalitat, amb uns protagonistes grans que segueixen disposats a deixar-se sorprendre pel futur.

El meravellós retrobament de Jean-Louis Trintignant i Anouk Aimée
Ja això fa que la pel·lícula sigui magnífica, però el que provoca que l'experiència sigui encara més inoblidable és veure el retrobament dels actors. Veure Anouk Aimée i Jean-Louis Trintignant junts de nou a la gran pantalla és un moment impagable. Ella segueix demostrant ser una estrella clàssica, amb aquest halo de misteri propi d'actrius de la seva generació i que només Catherine Deneuve o Isabelle Huppert tenen actualment; ell ofereix un testament en vida, ja que només ha sortit del seu retir del cinema per aparèixer en aquest homenatge a una de les seves pel·lícules més aclamades. Serà possiblement el comiat del gran Trintignant al cinema i ho fa amb un adéu únic.

Menció especial al detall de Lelouch per portar de nou Antoine Sire i Souad Amidou, que van ser els nens de la cinta original, ara ja adults i retrobant-se com dos antics amics de la infància. El cineasta hi afegeix un fitxatge estel·lar: Monica Bellucci, una escena de la qual és fabulosa, on es pot veure l'admiració de la diva italiana per aquesta llegenda viva que és Trintignant.

Los años más bellos de una vida és un sentit i delicat homenatge a un clàssic del cinema, en què els seus protagonistes segueixen desbordant vitalitat, especialment ella, que és retratada com una dona forta i independent que no tem el pas del temps. D'altra banda, Lelouch creua tots dos films, deixant escenes en què el passat i el present es fonen, proporcionant una experiència sublim, en la qual només queda delectar-se davant els records d'una història d'amor mítica. Un deliciós tribut que deixa un dels treballs més entregats de Claude Lelouch. [...]

Miguel Ángel Pizarro – Ecartelera.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: