“Le Mans‘66”: Christian Bale i Matt Damon s’alien en un trepidant drama d’acció
 
Le Mans'66 representa a la perfecció el tipus de cinema que els grans estudis ja no estan interessats a fer.

[...] I què tal? Hi ha pocs artesans tan versàtils a Hollywood com James Mangold. Amb 11 pel·lícules al seu currículum, el director i guionista ha superat -de vegades amb més encert que en d’altres- el desafiament de dirigir westerns (El tren de las 3:10), drames criminals (Cop Land), biopics musicals (En la Cuerda floja) reinvencions de cinema de superherois (Logan), thrillers psicològics (Identitat) o comèdies romàntiques amb toc fantàstic (Kate & Leopold). Ha dut dues actrius a l'Oscar (Angelina Jolie i Reese Witherspoon) i ell mateix ha fet història rebent la primera nominació als premis de l'Acadèmia pel guió d'una pel·lícula de superherois. Mangold sempre sembla estar a la recerca de nous reptes i Le Mans'66 permet al director rodar algunes de les escenes més espectaculars de la història del gènere, però és el cor dels seus personatges el que eleva la pel·lícula de Fox a ser un entreteniment de primera. Cal destacar que l'origen de la producció no és casual: aquesta producció de 20th Century Fox és una dels primers estrenes de la companyia des que aquesta va ser absorbida pel gegant Disney aquest any. Le Mans'66 representa a la perfecció el tipus de cinema que els grans estudis (amb Disney al capdavant) ja no estan interessats a fer: històries de tota la vida dirigides, principalment, al públic adult. Malauradament, aquest drama d'acció corre el risc de convertir-se en una antigalla similar als cotxes de carreres que apareixen en aquesta producció inspirada en la llegendària batalla de Ford contra Ferrari en la indústria de l'automòbil als anys 60.

Un carismàtic Matt Damon i un sensacional Christian Bale [...] són l'ànima d'aquesta clàssica buddy movieinterpretant un enginyer d'automòbils i  un pilot britànic amb qui ningú vol treballar pel seu difícil caràcter. És una amistat que el guió aborda de manera indirecta però intel·ligent: Le Mans'66 no necessita verbalitzar els seus conflictes ni recórrer a flashbacks per establir la relació entre els seus dos herois protagonistes. Els seus actes i l'explosiva química dels actors parlen per si sols. La conclusió és clara: vine a veure la pel·lícula per les escenes d'acció (l'ocasional nocturnitat de la cursa francesa crea moments visuals aclaparadors) i enamora-te’n per la dinàmica d'aquests dos vells amics.

El títol americà de la producció (Ford v. Ferrari) aposta per la confrontació davant un símbol americà i un europeu que representen dues maneres molt diferents d'entendre la indústria de l'automobilisme. No obstant això, la part més empresarial de la història és el menys interessant del film de Mangold. La subtrama protagonitzada per Josh Lucas (un directiu de Ford en contra de la decisió de l'empresa d'entrar en el negoci de les carreres que farà tot el possible pel fracàs de Shelby i Miles) és una successió de clixés sense interès que no estan a l'altura de la resta del conjunt. Per contrast, cada aparició de l'acaparador d’escenes Tracy Letts com el capitost de Ford és un regal: la seqüència en què es posa a plorar després de provar en pròpia pell la velocitat dels seus nous vehicles és absolutament memorable.