CRITICA

“Cualquiera menos tú” és d'aquelles comèdies romàntiques que han pres nota

Les comèdies romàntiques han estat tan explotades a la indústria que la tendència a fer (gairebé) sempre el mateix ha fet que deixin d'estar de moda. Tot i això, el fet que no estiguin tan a l'ordre del dia és una boníssima oportunitat perquè el gènere s’hagi pres un respir i poder aportar idees que exigeixin singularitzar-se.

Cualquiera menos tú té en compte aquells clixés que van despertar el gènere a la dècada dels 80 i els fa servir per sentir-se identificat i establir unes bases encara que el desenvolupament de la trama prengui un rumb diferent.

Nova York ha deixat de ser el centre d'atenció en aquest tipus de comèdies i, tot i que és allà on la Bea i el Ben es coneixen, es triga ben poc a ubicar una nova destinació per seguir la seva relació. El casament a Sydney de la germana d'ella i l'amiga d'ell és l'excusa perquè tots dos es tornin a trobar després d'un temps sense saber l'un de l'altre.

No obstant això, la capital australiana no s'aprofita tant com caldria i tot queda en la superficialitat dels seus paisatges i llocs més coneguts. És cert que la història no dona temps a fer una volta per l'Òpera, però la ciutat no acaba de sentir-se protagonista.

No hauria imaginat que pogués quedar tan bé a algú un gènere al qual no està acostumat, però Sydney Sweeney (Bea) ha assumit tan bé el seu paper que el poc marge de temps que hi ha entre cada pel·lícula que ha protagonitzat aquests últims mesos no juga gens en contra seva.

El que no acaba de convèncer és la seva química amb el personatge de Glen Powell (Ben), costa trobar aquella espurna que sí que es mostra immediata en els pocs minuts que comparteix la Bea amb el seu expromès. Tot i que la parella de protagonistes es portin malament durant gairebé tota la pel·lícula, juguen tant a la distracció que fins i tot ells mateixos no acaben de creure's que estan fora del joc quan realment haurien d'agradar-se. Però Cualquiera menos tú és tan divertida i esprem tan bé el gènere de comèdia romàntica que totes aquelles coses que poden desquadrar s'obliden.

Un dels factors que fa bona la pel·lícula és l'elenc, que, encara que nombrós, se sent equilibrat i acompanya de manera sòlida les escenes amb els dos protagonistes. Tots se senten tan còmodes en el seu paper i amb la trama que Cualquiera menos túaposta des del principi per escenes hilarants i absurdes i funcionen.

Però el millor és que la cinta introdueix des del primer minut el missatge de saber aprendre dels errors. És important que una pel·lícula de comèdia es permeti proposar-nos que estimar-se a un mateix és la prioritat més gran i que no val conformar-se ja sigui per afavorir els que insisteixen o per la força de sentir-se acomodat. Tot consisteix a tancar un cercle i encara que algunes decisions no siguin les correctes sempre serveixen per millorar i arriscar-se a fer el pas.

Cualquiera menos tú va passar una mica desapercebuda quan es va estrenar i la crítica no la posava gaire enllà, però els espectadors han acabat convertint aquesta timidesa amb què es va presentar en el que serà una de les millors estrenes de l'any quant a recaptació. Al final, el públic és i té l'última paraula i Cualquiera menos túcontinua omplint sales després de diverses setmanes a la cartellera.